Usage of "cristians vells"

русский

португальский

английский

испанский

El cristià vell era aquell habitant d'Espanya i Portugal que podia adduir avantpassats cristians pels quatre costats, en contraposició als cristians nous, que tenien un origen convers.

Ещё

cristià vell

исконные христиане

Использование термина cristians vells на каталонском

Per tot plegat s'anaven agreujant les renyines entre cristians vells i nous. 
 La mà de Fàtima 

La seua falsedat era fama pública entre tots els cristians vells. 
 L’últim muetzí 

En aquell moment, la població comptava tan sols amb 130 cases de cristians vells. 
 Diari la veu 

L'àrab desaparegué, però el català dels cristians vells no. 
 Diari la veu 

Els interessos del rei no han de perillar pels possibles recels dels cristians vells d'aquells llocs. 
 La mà de Fàtima 

Les morisques casades amb cristians vells estan autoritzades a quedar-se a Espanya amb els seus fills. 
 La mà de Fàtima 

Ens reconeix com a cristians vells i ens torna totes les propietats que ens van ser requisades. 
 La mà de Fàtima 

Don Pedró va aconseguir que li falsifiquessin documents que els acreditessin com a veïns de la ciutat, suposadament com a cristians vells. 
 La mà de Fàtima 

En 1602 els pocs " cristians vells", cristians de debò, que habitaven eren els que estaven al servei directe del marquès d'Elx. 
 Diari la veu 

Al bisbe de Gènova no li agrada veure esclaus cristians vells a la ciutat, i les vam portar allà directament des de Bastia. 
 Promet-me que seràs lliure 

Una miqueta després trepitjaven la darrera ampliació de la Jueria, tan contestada pels cristians vells de la ciutat abans de l'assalt d'un segle abans. 
 La penombra de la coloma 

Noltros passam molt de gust amb un bon tros de xulla i volem participar, com a cristians vells que som, de s'alegria des ciutadans. 
 Dins el darrer blau 

Els besavis s'hi van convertir després de la matança de jueus de 1391, però, com pots veure, no van emparentar pas amb cristians vells. 
 Promet-me que seràs lliure 

El mateix passava si havia sospites de pràctiques "judaïtzants" sobretot entre els conversos o descendents dels mateixos al no ser " cristians vells". 
 La República 

La madona i l'amo en Pere varen tornar lletjos en silenci i, com dos cristians vells, es posaren un a l'altre les mans damunt l'espatlla. 
 Judes i la primavera 

A tots, la pressió cristiana era sufocant; molt més, si era possible, als pobles petits, on els moriscos patien de prop l'odi dels cristians vells. 
 La mà de Fàtima 