Persona encarregada de la redacció i de l’autenticació d’escriptures públiques i de documents oficials.
1 L' escrivà també s'allotjava a la Fonda del Navegant, farien el camí plegats.
2 L'home va caure agenollat davant de la taula de Joan i l' escrivà .
3 Diran que l' escrivà era molt hàbil i ho sabé imitar molt bé.
4 Figueres creix, i més que creixerà amb carrers orfes de d' escrivà major.
5 L' escrivà i el jutge tingueren grans treballs per a aguantar-se el riure.
6 Ni el secretari ni l' escrivà del duc no n'usaven en els seus escrits.
7 I no crec pas que, acabat l'encontre, continueu necessitant els seus serveis d' escrivà .
8 Endevino la comitiva al camí, seguida a distància per l' escrivà Montolí.
9 Hernando va ser el qui va haver de córrer a buscar l' escrivà públic.
10 L' escrivà em va demanar el perquè, i no li ho vaig saber dir.
11 En Guerau els va amagar i l' escrivà no en va poder prendre nota.
12 El magistrat, el jutge Obadiah, va entrar alguns instants després, seguit de l' escrivà .
13 Qui sap on paraven, ara, el fals frare i l'encara més fals escrivà .
14 El frec de la ploma de l' escrivà dominà qualsevol altre so.
15 El jutge va enviar l' escrivà a informar el pres i a demanar-li consentiment.
16 L' escrivà deixa la ploma i es passa la mà pel front.
Другие примеры для термина "escrivà"
Grammar, pronunciation and more
Об этом термине escrivà
Существительное
Masculine · Singular