1
Ja sabia on volia fendre la gran pedra de la muntanya.
2
Amb un sol crit la Nit i el Cel vull fendre!
3
El soroll va ser sobtat i aterridor, cinc mil sagetes de ferro van fendre l'aire.
4
El crit estrident de dolor va fendre l'aire.
5
El gemec d'Iza va fendre l'aire.
6
Eragon va fer una ganyota quan el darrer xiscle d'Elain va fendre l'aire, un crit no pas menys esfereïdor que els anteriors.
7
En aquell instant una fletxa llastada amb una metxa encesa va fendre els aires i va anar a caure a la mar.
8
Va tornar a alçar el metall pesat, i aquesta vegada va fendre la tanca de fusta de dalt a baix d'un sol cop.
9
Palpo la pell buscant la nafra, com si la sola acció del meu pensament fos suficient per esquinçar-me els músculs, per fendre els teixits.
10
Mentrestant un munt de piragües fendien les ones i els feien cacera.
11
I així, amb estropades i udols, les quilles fendien la mar.
12
La barca en fendia la superfície espessa, amb una remor seca.
13
I això que el vaixell no fendia encara les sospitoses aigües del Pacífic.
14
Tempesta d'acer que partia els cascs i fendia els escuts.
15
Sovint fendia l'aire un crit estrany, com una mena de modulació de mal averany.
16
Encara quedaven algunes àguiles que voleiaven el camp de batalla i fendien els aires.