1 Em meravellava aquella dura dolcesa, aquell ombriu lliurament on s'implicava l'ésser sencer.
2 Només, el record del palau de Manuel Godoy: radiant i alhora ombriu .
3 Els seus ulls, animats per un foc ombriu , s'encofurnaven sota unes celles arrufades.
4 El sol, però, a penes aconsegueix il·luminar lívidament el paisatge ombriu .
5 Sense endur-me res, deixo enrere la clariana assolellada i entro a l' ombriu mar d'arbres.
6 Sempre que parlàvem de Martino, ell es posava trist, ombriu .
7 Elaine es va arraulir al seu racó mentre Thomas agafava els rems amb aspecte ombriu .
8 Anava a preguntar una cosa a la Nina, quan va sorprendre el seu posat ombriu .
9 Les pinedes d'Ermedàs tenen un aire fosc, melodramàtic, ombriu .
10 El vent de l'estiu bufava entre les grutes dels arbres d'aquell poble vell i ombriu .
11 Mut, ombriu , implacable, mirava pel l'escotilla de babord.
12 Se la va mirar amb un posat ombriu .
13 El capvespre s'ha clos com un ombriu portal
14 I és llavors precisament que apareix el cucut en el seu medi ombriu , espès i remot.
15 Però Pamfil esdevingué ombriu i les aparicions recomençaren.
16 L'home, tot ombriu , respongué amb la contrasenya convinguda.
Другие примеры для термина "ombriu"
Grammar, pronunciation and more
Об этом термине ombriu
Прилагательное
Masculine · Singular