Es diu poncella, botó floral, capoll (o copa, poèticament) del brot o ull de la flor abans de badar-se, esbadellar-se, descloure's o espellir.
1 A dotze anys tenia l'aire d'una poncella a punt d'esclatar en rosa.
2 Narcís esponerós, contempla la poncella que per la teva tija vol ser desflorada.
3 No voldria, però, restar poncella en la boira eterna de l'hivern.
4 A la Rambla de Catalunya: una poncella a terra, quasi a tocar d'un banc.
5 No hi ha cap poncella entre vosaltres que parli anglès?
6 No hi ha lliri sense flor ni rosa sense poncella .
7 En descloure's la poncella , crida la flor-infant: "Oh, Món estimat, no t'esvaeixis!"
8 La Maria, poncella , verge com la verge de l'altaret.
9 I tenia les galtes del color rosa d'una poncella .
10 A tot el país, quan una poncella ensenya les calces hom diu que albira Figueres.
11 Estirant la mà, va tocar la vora d'una poncella i n'apartà els ulls cap a ell-
12 No sabeu, poncella de rosa, que és un disbarat intentar aconseguir oli d'una balena com aquesta?
13 De poncella , les coses no van pas millorar.
14 Quants anys fa que miro entre totes les paradetes per trobar la millor poncella de rosa.
15 Tenien forma de poncella oberta per un costat.
16 Una poncella , filla d'un procurador local dels tribunals, ferida pel teatre; mitges de fil i mira'm-i-no-em-toquis.
Другие примеры для термина "poncella"
Grammar, pronunciation and more
Об этом термине poncella
Существительное
Feminine · Singular
Translations for poncella