1
Van respondre a l'uníson, tant com els ho permetia el quequeig d'Hardoin:
2
El quequeig que vol posar distància amb les paraules de la tribu.
3
Em vingué el meu quequeig característic i em vaig quedar mig paralitzat.
4
Va ser una declaració amb discontinuïtats temporals, amb algun quequeig, amb alguna pausa.
5
La desbandada del pànic, la cridòria, l'horror quan esclatava el quequeig de les metralladores.
6
El lleu quequeig al final de la frase... L'Elise ja els havia sentit abans.
7
Va tornar a riure amb el seu quequeig de garsa.
8
El quequeig de metralladora que ens havia trasbalsat a tots.
9
Ningú no pot sentir ni saber el que patesc a causa del meu quequeig.
10
És com un crit, com un quequeig, com un sobresalt, una manifestació de culpabilitat.
11
S'ha presentat de sobte el quequeig, com és costum.
12
No volia... -Arael rubor i el quequeig d'en Bjørn havien adquirit una intensitat insuperables.
13
Era un quequeig lleuger, però perceptible, i més pronunciat quan les paraules començaven amb te.
14
De sobte l'Edvard Mosken es va posar a riure, sonava com el quequeig d'una garsa.
15
De tota manera, devia parlar de bèsties i de llur fidelitat física, en un quequeig sense sentit.
16
La sorpresa va provocar-li un quequeig molest.
