1
Vaig contestar fent que no amb el cap amb aire de resignació.
2
Però va murmurar, amb un aire de resignació i desconfiança que no sentia:
3
L'Angie es va posar còmoda en una altra butaca amb aire de resignació.
4
Hi surava un aire de resignació que em deprimia una mica.
5
Les cavalleries tenien un aire de resignació tranquil ·la.
6
El féu entrar a la sala de rebre i, amb aire de resignació, li signà una cadira.
7
Em va mirar amb aire de resignació.
8
Va acabar-se el xampany de la copa i esperà el segon avís amb un cert aire de resignació.
9
I passava els dies anant d'una cadira a l'altra, sempre abatuda de pregona tristesa, sempre amb aquell aire de resignació adolorida.
10
Les velles padrines, tremoloses vora la llar, entestades a bellugar les moribundes agulles de fer mitja, movien el cap amb aire de resignació, i sentenciaven:
11
En Harry va consultar el rellotge i, amb aire de resignació, es va aixecar per anar a arreglar-se, i va deixar els dos amics sols.
12
-Ambaire de resignació, dirigint-se a l'empresari- :Noet sembla?
13
"La setmana que ve", sembla que va repetir Esther amb aire de resignació.
14
-Aquesttros de... -Vabellugar el cap d'un costat a l'altre amb un aire de resignació-.
15
-Sí , imoltsdels nostres i dels de la Cova s'hi presenten -conclouel Toneret, amb aire de resignació.
