1
M'ha escridassat, s'ha burlat de mi, m'ha menyspreat, m'ha amenaçat, m'ha maleït.
2
Mentre marxava d'aquell lloc maleït, vaig llançar a Harun una mirada suplicant:
3
Per què aquell maleït mestre s'havia entusiasmat d'aquella manera i tan aviat?
4
Aquest maleït aparell té l'estranya mania d'empassar-se cada foli que li fico.
5
El cap del servei d'informació només havia pronunciat dues paraules: maleït català!
1
D'ençà d'aleshores, la vida del desgraciat presoner va ser una divagació perpètua.
2
Aquell desgraciat s'havia equivocat d'ofici, hauria hagut de ser directiu de Wal-Mart.
3
Em vaig sentir desgraciat i se'm va fer un nus a l'estómac.
4
L'únic bon record d'aquell viatge desgraciat va ser un amulet de lapislàtzuli.
5
Quin desgraciat atzar l'havia empès a pronunciar el nom fatal del diplomàtic?
1
Aquell benaurat dia els estava fent un sermó sobre qüestions de productivitat.
2
Bestiar benaurat pasturava sense cadenes mentre el pastor feia sonar la flauta.
3
Dormia després com un benaurat, feia un segle que no ho aconseguia.
4
Qui és el benaurat escollit que pot sentir xiuxiuejar els àngels?
5
Oh, que n'hauria estat, de benaurat, si hagués pogut acusar-se a si mateix!
6
Tractava de refer els detalls més imperceptibles d'aquell dia benaurat.
7
Un somriure benaurat es va escampar pels llavis del seu antic i fidel admirador.
8
Va morir com un benaurat, senyor Lockwood; així va morir.
9
Els homes contemplaren una estona el tresor amb benaurat silenci.
10
L'Elías és benaurat perquè ha estat servidor de tots.
11
És bo per a nosaltres que apareguin beats i sants, com el benaurat Vicent Ferrer.
12
Però estic segur que algun dia tornarem a Edencliff i restaurarem l'antiga glòria d'aquell lloc benaurat.
13
Sol d'hivern, sol joiós, benaurat sol solet
14
I el pare havia d'assentir amb el cap perquè el benaurat Gottfried pogués tocar amb tranquil·litat d'esperit.
15
Però Kàmar continuava roncant com un benaurat.
16
És aquí aquest benaurat de Khalifa?
