1
Però no es creguin que qui propugna l'epistocràcia sigui un beneitó qualsevol.
2
Un somriure de beneitó desemparat creuava el rostre greixós d'en Virgil.
3
En Craven, que era beneitó però molt agradable, va deixar anar una riallada.
4
Potser em podríeu acompanyar cap a casa -vadir amb un somriure beneitó-
5
L'Esteve Randé restà palplantat amb un somriure congelat i beneitó.
6
Per tal de salvar-me del desesper, fingia impaciència: "Què esperes, beneitó?
7
Entre empurar un beneitó i embrutar l'immaculat full de serveis, no hi havia elecció possible.
8
Ben cert, més intel·ligent que el beneitó de Teriotxka i que el seu pare adoptiu.
9
M'imagino que devia fer posat de beneitó, perquè ell em va definir amb aquestes mateixes paraules.
10
Ai, Eugeni, beneitó: la història sempre es repeteix.
11
La fadrinalla sempre trobava algun beneitó per enganyar.
12
Una pedreta ben neta li hauria fet el mateix efecte, només que el beneitó se l'hauria empassada.
13
M'han dit que és un pobre beneitó.
14
El pare, pobre beneitó, ha dit:
15
Quin beneitó més misteriós, de debò.
16
Que t'has tornat sord, beneitó?
