1
Anava d'una banda cap a l'altra pels carrers, esperonat per la desgràcia.
2
Volador suava i li rajava sang en els punts on l'havia esperonat.
3
Sentia com s'apropava el seu atacant, esperonat pel soroll dels seus esforços.
4
Tot seguit havia esperonat el cavall per obrir camí en aquella direcció.
5
Però algú que té amistats a les altes esferes els ha esperonat.
1
Els arbres es doblegaven sota d'ell i les flors cloïen llurs corol·les.
2
Miràvem el mar en calma on unes gavines esparses suraven com a corol·les blanques.
3
Estan obertes, pels marges i els guarets, les corol·les escassament fines dels cards i de les botges.
4
Els primerencs, és ben cert, han obert ja les seves corol·les tot al llarg de les múltiples branquetes.
5
Roseguen corol·les de flors.
1
Tetràmeres, verdes, aplegades en cimes axil·lars, i de fruits en aqueni.
1
La Fanny m'ensenya el seu cony, amb pelets mal afaitats, com una corol·la.
2
Despentinada, aquella mata de cabell recollida i mig desfeta sembla la corol·la d'una flor vermella.
3
Quan giravoltava sobre ella mateixa, el vestit s'obria com una corol·la i deixava veure els genolls.
4
A la capçalera, un lector de cd portàtil molt gran i uns dits formant una corol·la.
5
Tota una melonera amb els fruits esberlats prop de la corol·la d'uns crisantems, ara d'un marró fangós.