1
Jérôme, el més vell dels quatre solitaris, n'era també el més disbauxat.
2
Una ratera immensa perquè ell no era l'únic disbauxat ni de bon tros.
3
Sí, sí... Aquell home era un disbauxat, de viure d'aquella manera.
4
Ningú no pot imaginar les paraulotes, els discursos obscens amb què el disbauxat s'excita.
5
Vostè voldria, però, que jo fes un acte tan disbauxat?
6
A la central, l'ambient de treball era més seriós, menys disbauxat, i les grolleries, rares.
7
Allà damunt aquest insigne disbauxat vol que em col·loquin?
8
El millor i el pitjor d'aquest vell disbauxat.
9
Els miners, Pepe i Marcus reien barrejats, i ningú tenia poder per detenir aquell riure disbauxat.
10
És per això que la gent se'n burla com si fos un disbauxat o un beneit.
11
El disbauxat, el cràpula, un oncle Gastó, en deien i en diuen, però no és veritat.
12
Sí: "disbauxat" és la paraula exacta per a qualificar el meu capteniment a partir d'aleshores.
13
I tu m'estimaves precisament pel que significà Cabrera, pel fruit d'aquest procés goludament destructiu i amargament disbauxat!
14
Plau a un senyor vell molt disbauxat que, al principi, només la crida per al cas del moment.
15
En aquell mateix moment portaven a aquell disbauxat una de les víctimes dissortades de la seva sòrdida cràpula.
16
La Dubois es resigna, i passem al recambró dels plaers del disbauxat, on ens fa despullar a totes.
