1
En Frédéric no cessava de doldre's, i la seva gelosia em feia patir.
2
Sentia la Mariastella que no deixava de doldre's.
3
Confiava haver complert el seu deure, i doldre's d'uns mals inevitables o fer-los més grans amb el mal humor no esqueia al seu caràcter.
4
És tard per a doldre's, també, del caient que les coses prenien a casa.
5
No hauria fet altra cosa que doldre's del seu gest.
6
Va doldre's dels costos morals provocats per aquests errors.
7
Més que doldre's del fet d'haver-ne estat la víctima, li dolia aquell joc baix de sostre.
8
En Temme no podia menys de doldre's que els fatics i les penes la descarnessin i envellissin.
9
No calia doldre's del que era passat.
10
La dona del suec l'havia abandonat, i li vaig dir (qualsevol cosa abans de sentir-lo doldre's!
11
Els dos vailets no sabien si alegrar-se o doldre's que els homes se n'haguessin anat a la cambra veïna.
12
De fet ocorria una cosa: la presència d'ambdós els empenyia a doldre's i a recordar-se d'una cosa que, separadament, miraven d'oblidar.
13
- Ijosóc el minyó que el farà doldre's d'haver-me donat un dia aquella empenta -prometé-
14
Tothom va doldre's de la desaparició del fonedor de seny i que no hagués pogut admirar la qualitat de la seva obra.
15
I ves, un ja ha fet la cinquantena i comença a pensar i a doldre's que les paraules se les endú el vent.
16
Ni tenia lleure de doldre's del que havia perdut; estava tan plenament i sincerament afectat pel que, de molt poc, no havia assolit!