English
see red 1
Però mai no l'he vist enfadar-se ni renegar contra els seus enemics.
2
Un oficial intenta besar-la: ella, sense enfadar-se, fuig lluny del seu abast.
3
En Nicolas estava rebentat, sense esma ni per enfadar-se o mostrar decepció.
4
En realitat no hi havia cap raó per enfadar-se amb en Coltrane.
5
Un es pot sentir dolgut i enfadar-se, si no el tracten bé.
1
Podia sentir una immensa compassió, morir-se de desig, enfurir-se o consumir-se d'amor.
2
Però qui es creu poderós, si cau en ridícul, pot enfurir-se.
3
També podia enfurir-se i acusar-me de no haver evitat l'incendi.
4
Si se li dóna corda és capaç d'enfurir-se fins a perdre el món de vista.
5
Els entrenadors i els cotxers em creuran a mi i tindran tot el dret d'enfurir-se.
1
Però Cranly també es girà i digué, vehement encara que sense aïrar-se:
1
Però, en el meu cas, enutjar-se implica també enutjar-se amb el meu pare.
2
El capità, sense enutjar-se del to de la meva pregunta, es posà a riure.
3
A l'Edmund no li costava gaire enutjar-se, i la insolència de l'Elfric l'estava fent empipar.
4
Sempre estava preparat per enutjar-se, com si sempre cerqués una raó per expressar la seva fúria.
5
Aleshores, Guardiola va enutjar-se molt amb la premsa.
6
Sort que en Foix no estava per enutjar-se.
7
A més, normalment són individus caparruts que tenen una gran predisposició a enutjar-se i tenen un punt d'egocentrisme.
8
N'hi havia per enutjar-se, no?
9
Anava a enutjar-se, però en aquell precís moment, el guitarrista va alçar els ulls i la va mirar directament.
10
Un xiscle entre la gent fa que l'Asensi torni a enutjar-se i estigui a punt de treure la porra.
11
Va ser com si allò l'avergonyís massa -lipesés massa-per arribar a enutjar-se o a voler-me fer rectificar.
12
El nerviosisme i enutjar-se per situacions absurdes i minúcies són el to que preval en les primeres hores del dia.
13
Els partidaris de la monarquia espanyola poden riure tant com vulguen, cridar tant com vulguen i enutjar-se tant com vulguen.
14
Un hom pot escandalitzar-se de la seva ignorància, enutjar-se de la seva estupidesa, empipar-se de sa pretensió; però el fet pràctic s'esdevé.
15
Ben al contrari del que esperava, no va enutjar-se, sinó que va somriure amb insolència, mostrant una boca plena de dents esmolades.
16
La Isabel va enutjar-se, i (vet ací una virtut seva) ens va tornar l'aplom a tots amb unes paraules plenes de sentit: