Els beneficis de l'empresa que dirigia no paraven de créixer, com l'hemorroide.

Fins al punt que l'hemorroide va arribar a ser més gran que l'home.

Fins que l'hemorroide es va acabar convertint en la presidenta del consell d'administració.

I l'hemorroide, com totes les hemorroides, li donava consells de merda.

Aquesta és la història d'una hemorroide que tenia un home.

Aquesta és la història d'un home que tenia una hemorroide.

Al centre de la sala principal hi havia una hemorroide gegantina, il·luminada per dintre amb llums elèctrics.

I gràcies a aquest home, l'hemorroide va provar de creure que podia viure i deixar viure, que podia aprendre a perdonar.

I per això, abans de cada decisió important, l'home escoltava l'hemorroide de la mateixa manera que n'hi ha que escolten la consciència.

L'hemorroide va continuar fent la vida de sempre: treballava moltes hores al dia, intentava esbargir-se els caps de setmana i follava quan podia.

I l'hemorroide escoltava l'home de la mateixa manera que n'hi ha que s'escolten el rum-rum de l'estómac quan té gana: amb passivitat però amb acceptació.

I a vegades, quan l'hemorroide ocupava el seu seient a la sala de juntes, trobava que l'home que tenia a sota era una mica irritant.

M'ha dit que la Tania li estava tractant les hemorroides amb aromateràpia.

És un dels mites més arrelats sobre el començament de les hemorroides.

Arrossega els peus com si patira d'hemorroides crònica, amb cara de pomes agres.

Així és com resulta la posició asseguda per a algú que té hemorroides.