We are using cookies This website uses cookies in order to offer you the most relevant information. By browsing this website, you accept these cookies.
Oblida't que l'has vist i dóna'm la clau de l'habitació d'una vegada.
2
Es va sentir el dring d'una clau a la porta de l'entrada.
3
No es tracta d'un bon clau, es tracta d'haver engendrat un fill!
4
La prova havia rebut el nom clau d'RDS-1, però l'anomenaven Primer Llamp.
5
La formació s'havia partit literalment en dues meitats davant d'una decisió clau.
1
L'oriol, tot satisfet en veure les primeres cireres, canta alegre i gojós:
2
D'aquella època, només tu i l'Oriol Amorós resistiu en primera línia política.
3
La proposta d'Oriol Junqueras d'una llista sense polítics va en aquesta línia.
4
Tampoc ho ha fet Oriol Junqueras, que ha assistit a l'executiva d'Esquerra.
5
Tampoc sabem per què no s'han pronunciat ja sobre l'excarceració d'Oriol Junqueras.
1
Amb la menopàusia s'ha tornat mística i més paula encara que abans.
2
Mentre l'esperava, la Paula va donar un cop d'ull a la prestatgeria.
3
Paula Díaz s'ocuparà de les relacions institucionals, i Clara Sarrià de l'argumentari.
4
Paula Sánchez Ballester, estudiant de Treball Social a la Universitat d'Alacant 12.
5
Un somriure d'alegria i d'alleujament il·luminà el rostre de la senyora Paula.
1
Anava massa borratxo per adonar-me que m'estava clapant i que m'havia d'aturar.
2
L'Eddie pot acabar convertit en un borratxo, però nosaltres no l'ajudarem pas.
3
L'altre home, tan borratxo com el seu company, va començar a cridar:
4
La Margery l'havia vist caure borratxo sovint, però allò era tristament diferent.
5
No devia perdre els nervis ni sota la perforadora d'un dentista borratxo-
1
En concret, es tracta de trenta exemplars de cigonya i d'un milà negre.
2
La Casa Milà pot ser l'inici de la nostra ruta per Barcelona.
3
Es tractava d'una dona resident, de 15 anys, que procedia de Milà.
4
Per poder sobreviure a Milà, havia hagut d'aprendre italià molt de pressa.
5
La capital catalana rivalitza amb tres ciutats europees més: Milà París .
1
L'ase, a l'acte, va ser dreçat davant meu amb l'ajut d'una corretja.
2
A partir d'aquell moment l'ase em va interessar més que els estrangers.
3
Toca l'ase i queixa't: has anat tan de bòlit, tot el dia!
4
L'ase se'l menjà tot, però la vaca no el va ni tastar.
5
Per fi, carregat com un ase, me'n vaig anar a complir l'encàrrec.
1
És molt d'hora i el cotxe d'en Rafel està aparcat al carrer.
2
Amb els diners de l'encàrrec a la mà, en Rafel continuà preguntant:
3
Rafel és tinent d'artilleria i canta sempre d'amor; Francesc és poeta satíric.
4
Per fi, en Rafel, com qui pren una resolució, se m'encarà, dient-me:
5
I abans d'eixugar la ploma, torno al barranc on el Rafel s'afaita.
1
Llavors, el burro li va dir: No tens cervell sota d'aquesta cresta?
2
I el que no ho fa és burro, així de clar: burro.
3
Ell ja havia pres una decisió, i no baixaria pas del burro.
4
Però jo no baixaria del burro: es casaria sense estrenar el foradet.
5
El molt burro no para de riure -vadir llavors en Geoff.
1
Per fi, durant aquests últims anys d'Oriola s'ha parlat molt i bé.
2
El camí de Pierre Oriola per arribar a l'elit ha estat complicat.
3
La històrica Oriola celebra l'efemèride del XIII Centenari del Pacte de Tudmir.
4
També Oriola Costa ha observat un creixement important, especialment de turistes nacionals.
5
I si a Oriola s'anomenaven catalans, també a Xàtiva i a València.
1
Era tot un tros d'home: corpulent, forçut i més pelut que l'ós.
2
Això era abans de desfer-se de l'advocat i d'ajuntar-se amb el pelut.
3
El vent, blanc, pelut, anava d'aquí d'allà xiulant amb fredor i agudesa.
4
Tampoc se'l veu pelut, però surt al carrer corrent cada lluna plena.
5
Ell és originari de l'Orient Mitjà, panxut, pelut, cigarreta penjant dels llavis.
1
Com que els pares l'havien fet pubilla, la parella vivia al poble.
2
Núria Canal, pubilla: A més, hi ha molta gent que hi treballa.
3
Més nervis es van viure posteriorment amb l'elecció de la pubilla major.
4
Els nuvis vuitcentistes: l'hereu de Terrassa i la pubilla de Sant Pere.
5
Com porteu el fet d'haver estat escollits pubilla i hereu de Catalunya?
1
Quan era a l'últim tram de l'escala va entrar una velleta venerable.
2
La velleta féu un altre trago i a l'acte s'oblidà del reuma.
3
Una velleta bretona de vuitanta anys, amb un gran sentit de l'humor.
4
La velleta, muntada dalt del cavall de Gurdulú, amb veu escardalenca, deia:
5
La velleta i Coràlia esperaven el vehicle en la frescor de l'entrada.
1
Jo m'haig de posar una cua d'oreneta i un capell de trona.
2
Les poblacions d'oreneta de cuablanca també han registrat una davallada important de.
3
Així que potser és acceptable aplicar el qualificatiu d'oreneta amb certa generositat.
4
Les meves fletxes indicaven el vol d'una oreneta de branca en branca.
5
Hi ha un silenci en què una oreneta negra passa pel cel.
1
No n'hi havia gaire, potser li hauria cabut tota a les mans.
2
Els textos originals no haurien cabut a la cabina on era ara.
3
No els han cabut més polèmiques perquè no hi havia més ratlles.
4
A més, tots dos no hi haurien cabut dins del bagul Vuitton.
5
El sofà que teníem era molt petit i no hi hauria cabut.
1
Són tres vidrieres de dues obertures amb lluerna a la part superior.
2
Va mirar la lluerna a dalt, sobre la qual la pluja tamborinejava.
3
Tenia un lluerna, bigues de fusta a vista i les parets inclinades.
4
Era com seguir amb la mirada una lluerna que no té pressa.
5
Cada cinc bales en sortia una formant una paràbola, com una lluerna.
1
Si haguera viscut ara, Mozart s'hauria quedat tísic, pensà el senyor Cordill.
2
El tísic va alçar-se de la taula i sortí de la cambra.
3
A mi em va semblar la lletania d'un tísic que taral·lejava copies.
4
De la presó en sortí tísic i ho va patir durant sis anys.
5
Era un tísic mort de gana, i tu el vas acollir.
1
El roget no coïa i deixava un senyal lluent que atorgava importància.
2
Vaig ajudar a incorporar-se els dos amics i vaig abraçar el monjo roget.
3
Mon pare és bastant més roget que tot això però hi treballava, diguem-ne.
4
Vaja amb compte que el veig ja roget eh!
5
El roget és un ànec bussejador que s'alimenta principalment de vegetals i llavors que troba submergits.
1
No t'amoïnis, burret meu, que la tieta Rosa és aquí per amanyagar-te.
2
I va fins i tot somiar amb un burret que tibava d'un carro.
3
Quan la lectura permet reprendre la marxa, el burret reprèn la marxa igualment.
4
Vull dir un burret petit com aquest -vaigpreguntar al conductor.
5
També es jugava al burret en una taula rodona del racó.
1
Teníem un major, un tal Sojka, un garneu com n'hi ha pocs.
2
Era fals, garneu, vulgar, innoble, la més baixa estofa del gènere humà.
3
Ja t'has tirat una maledicció-reparà en Set-trossos tot garneugarneu.
4
I, abaixant la veu, decantant el cap i fent un ullet tot garneu, afegí:
5
Ets un vell impostor, un vanitós, gras, dròpol i garneu.
1
Un exemple n'és quan la gallineta Gallinauta pateix una situació molt dramàtica.
2
L'home contestà: -O el porc o la gallineta, la gallineta o el porc.
3
Ha eixit el meu porc i s'ha menjat la gallineta.
4
L'evolució jugant a la gallineta cega difícilment pot sostenir-se avui com a hipòtesi científica.
5
Hi ha cap personatge de ficció que estigui més sol que la gallineta vermella?
1
Bovo va cridar el cambrer i li va demanar un got d'aigua mineral.
2
Bovo semblava satisfet d'haver explicat bé les coses al policia.
3
Bovo no va dir res durant uns moments.
4
Va estrènyer la de Bovo amb compte, va tornar a mostrar el seu agraïment i va marxar.
5
Bovo li va dedicar una mirada pausada.
1
Les desgràcies no vénen mai soles -vafer, pessimista, la paona-
2
El ballador marca un punteig molt viu i agut (gràfic 4), mentre que la balladora simplement paona.
3
Ella simplement paona amb passes petites i amb cadència; ell alça el peu de manera pronunciada, ara l'un, ara l'altre.
4
Però quan la paona la posà al corrent de la tragèdia, la tendra bestiola no va poder contenir les llàgrimes.
5
Encarats, descriuen un cercle a la plaça, tot cimbrejant ell el cos amb un punteig relliscat, mentre ella paona gairebé sense moure els peus (fig.
1
La pesquera de Llançà, dues guiules i un serrà.
2
Vénen vells i s'arrapen a les guiules
3
És com ses guiules, esmunyedissa i molt bona".
4
Així ho digué a les seves coneixences, mentre el pobre Baró se n'anava a pescar guiules i serrans a Palamós.
5
I tot i que era peix menor, les guiules i les senyores d'aquell dia eren tan fresques que gairebé es movien.
1
En Rafelet és el denominador comú entre nosaltres i els nostres restaurants.
2
Ai Rafelet,Rafelet, aniràs a l'Infern... Jo no puc deixar que es condemni, pare Ferrando...!
3
Sempre seràs a les nostres cuines, Rafelet.
4
¿I el Rafelet, com és que triga tant a venir?
5
La influència d'en Rafelet en la gastronomia del nostre entorn és grandiosa i la nostra cuina no seria la mateixa sense ell.
1
És la cala d'Alcaufar -situada entre les puntes Prima i des Rafalet-.
2
El tercer guardonat és la Fonda Rafalet amb més de 60 anys d'activitat hostalera.
3
De fet, l'Hostal Rafalet assegura que, per a aquest pont, té totes les habitacions ocupades.
4
Enguany es vol arribar fins a l'ermita de les Virtuts passant pels masos de Rafalet, Mastaca, Tinet, fonts del Glorieta i Mas de Xarrumba.
5
Els treballs, que han començat en el Rafalet i la setmana vinent es perllongaran per Duanes, estan supervisats per l'Agència Provincial de l'Energia a Alacant.
1
Era una de les cases més importants de l'antic municipi de Capsec que contenia cinc pobles.
2
El nom de Capsec ve del fet que en comparació amb la resta de la Garrotxa és una vall seca.
3
La casa pairal, la Vila, i la dels masovers, can Capsec, són visibles des de la carretera de Sant Pere Despuig.
1
Rafet, Ausàs i Bassaganya durant la presentació .
2
Els kosovars, dirigits per Rafet Prekazi, arriben al partit després de perdre per 0 a 1 davant d'Àustria en l'últim matx, amb gol de Grüll.
1
Ernest Juncosa, del Peona i Peó, va finalitzar en la segona posició amb un total de 4 punts.
2
Totes les persones són veïnes i veïns d'Alaquàs que treballaran aquest estiu per a l'Ajuntament com a peones i peons agraris.
3
També hauran d'existir sengles equips de senyalització vertical i horitzontal formats per un o una oficial i dos peons o peones.
1
Quan es quedà sol, es va treure de la butxaca un sarpat de graneu d'herba formental, i els va tirar damunt del talls.
1
Quan se m'ha ficat al capdur a terme aquesta missió suïcida?
2
El seu beneït capdur i el reflex en evitar l'impacte de ple.
3
És fet aixís; tinc un fill amb un capdur com una pedra.
4
El capdur d'en Belwas hi havia deixat uns bons bonys.
5
El Reverendíssim cm va mirar com un mestre a una alumna de capdur.
1
Hauria pogut dubtar de les seves germanes, del garranyeu i llepafils Baró, però del canonge, mai.
1
El necessitava: "El meu capd'ase no pot passar-se dels vostres doctes consells".
1
El capdebou ha d'anar a la paret, al davant del quadre.
2
Havien esgarrapat les làmines d'or d'una preciosa lira amb capdebou, que havia quedat reduïda a estelles.
3
La cuina peruana és un animal mitològic: alletada amb llet de tigre, té cor de capdebou.
4
Al restaurant, un capdebou de bronze a la cuina, gossos de porcellana, una atzavara assecada, miralls.
5
A les onze la nit serà l'inici del fi amb l'acomiadament del capdebou fins a l'any que ve.