Nom personal donat al moment de néixer per a distingir persones de la mateixa família.
Synonyms
Examples for "nom"
Examples for "nom"
1
M'ha cridat l'atenció el nom d'un dels accionistes, el doctor Lluís Espinalvell.
2
I el nom del riu terç, Tigris, qui va devés l'Orient d'Assur.
3
Només d'entrar per la porta principal, sent pronunciar el nom d'Eudald Martín-Cortina.
4
Al fons del recipient hi havia el nom o l'anagrama de Jesús.
5
Com sigui, t'agraeixo les teves paraules en nom de la comissió d'enquesta.
1
Era massa casualitat que s'haguessin anat a trobar dues famílies tan geloses d'un prenom.
2
En el nostre cas, Sunyer és el nom d'un municipi del Segrià i també un antic prenom.
1
El meu nom de bateig és Francesc de Borja, però tothom em diu Cesc
2
Era un apel·latiu afectuós, un nom familiar, per evitar el meu nom de bateig, François-Marie, massa seriós per a una criatura.
3
Si els hagués preguntat el nom de bateig d'en Capone, segur que haurien arronsat els muscles i haurien dit que no ho sabien.
1
L'ús del nom de pila i el to van apaivagar en Segarra.
2
El nom de pila, doncs, explica el present i anticipa el futur.
3
Molts se t'adrecen pel nom de pila, com si fossin amics teus!
4
A la guia apareixia una sola dona amb aquell nom de pila.
5
Quan li deia pel nom de pila, ell solia posar-se en guàrdia.
1
El nom de baptisme, no en va també anomenat nom propi.
2
De vegades ni ella mateixa recordava que el seu nom de baptisme era Sabina.
3
El pare Cristoforo no havia estat sempre així, ni havia estat sempre Cristoforo: el seu nom de baptisme era Lodovico.
4
No en va a Mc 10,39 en parlar de la mort en creu li dóna el nom de baptisme.
5
Perquè els noms de baptisme de les coses no funcionen com els de les persones.
1
És per això que normalment renuncia al seu nom personal quan serveix la Mare.
2
Sempre era un motiu d'orgull sentir que un Ésser Dur se t'adreçava amb el nom personal.
3
S'Armuna notà que Ayla no traduïa al zelandoni el nom de l'animal i percebé que el mot era usat com a nom personal de l'animal.
4
Sé que has d'abandonar els teus noms personals i espero que, quan arribi el moment, estigui disposada a fer-ho.
1
On acaba el seu nom de fonts i on comença el cognom?
2
I, en primer lloc, quin era el seu nom de fonts?
3
Envejaven la senyora Cottard, que la Mestressa anomenava pel seu nom de fonts.
4
Per acabar-ho d'adobar, et van posar el seu nom de fonts.
5
Ni el doctor Larch no sabia el seu nom de fonts.
6
Devia conèixer molt bé Roberts ja que l'havia anomenat pel seu nom de fonts.
7
Encara rai que havia pogut conservar el nom de fonts.
8
Com a nom de fonts, va elegir el d'un terrorista molt famós del segle passat.
9
M'ha anomenat pel nom de fonts i m'he posat vermell com una noieta davant d'una salsitxa.
10
L'Alícia no s'hi referia mai com a la seva mare, sinó pel seu nom de fonts.
11
Quin és el nom de fonts de Travis?
12
Driscoll escorcollà la seva memòria en cerca del nom de fonts del metge de la presó.
13
Va desxifrar-ne el nom de fonts: Valentina.
14
No sabem el nom de fonts de la filla de Joan de Vilaragut i Isabel de Carròs.
15
Busqui a la seva llibreta d'adreces el nom de fonts del marit i després la seva adreça.
16
Al senyor Power no li va fer cap goig que fes servir el seu nom de fonts.
