1
Al cim de les branques més altes l'oreig remoreja com la mar.
2
Els expedicionaris varen notar l'oreig especial que sol fer-hi a hora baixa.
3
Em vaig treure el barret per sentir millor l'oreig de la llibertat.
4
El dia quinze va fer un temps assolellat, amb un oreig agradable.
5
Vet aquí un silenci, trencat pel levíssim oreig que ondula les dunes.
6
Immersos, però, en la nit fresqueta d'oreig que s'amaga darrere les orelles.
7
L'oreig em feia arribar, a bafarades, sentors de pixats i de femtes.
8
L'oreig suau portava la sentor de les deixalles corruptes de l'interior.
9
Al contrari: feia sol i oreig de primavera, conjunt propi d'una estació complidora.
10
Poden veure l'oreig de la nit, o així se sol dir.
11
L'oreig matinal somovia les fulles seques de les enramades dels corders.
12
L'oreig s'havia alçat de manera contínua i ara bufava amb força.
13
CMe faria massa pena... Un oreig agitava els seus rínxols rossos.
14
M'havia oblidat de trenar-me els cabells i l'oreig hi jugava, acaronant-me les galtes.
15
Però aviat vingué l'oreig i en sentia l'alenada al rostre.
16
L'oreig cessà i el Riu continuà fluint sense cap so.
