Nom personal donat al moment de néixer per a distingir persones de la mateixa família.
1
Era massa casualitat que s'haguessin anat a trobar dues famílies tan geloses d'un prenom.
2
En el nostre cas, Sunyer és el nom d'un municipi del Segrià i també un antic prenom.
1
El meu nom de bateig és Francesc de Borja, però tothom em diu Cesc
2
Era un apel·latiu afectuós, un nom familiar, per evitar el meu nom de bateig, François-Marie, massa seriós per a una criatura.
3
Si els hagués preguntat el nom de bateig d'en Capone, segur que haurien arronsat els muscles i haurien dit que no ho sabien.
1
L'ús del nom de pila i el to van apaivagar en Segarra.
2
El nom de pila, doncs, explica el present i anticipa el futur.
3
Molts se t'adrecen pel nom de pila, com si fossin amics teus!
4
A la guia apareixia una sola dona amb aquell nom de pila.
5
Quan li deia pel nom de pila, ell solia posar-se en guàrdia.
1
El nom de baptisme, no en va també anomenat nom propi.
2
De vegades ni ella mateixa recordava que el seu nom de baptisme era Sabina.
3
El pare Cristoforo no havia estat sempre així, ni havia estat sempre Cristoforo: el seu nom de baptisme era Lodovico.
4
No en va a Mc 10,39 en parlar de la mort en creu li dóna el nom de baptisme.
5
Perquè els noms de baptisme de les coses no funcionen com els de les persones.
1
On acaba el seu nom de fonts i on comença el cognom?
2
I, en primer lloc, quin era el seu nom de fonts?
3
Envejaven la senyora Cottard, que la Mestressa anomenava pel seu nom de fonts.
4
Per acabar-ho d'adobar, et van posar el seu nom de fonts.
5
Ni el doctor Larch no sabia el seu nom de fonts.