We are using cookies
This website uses cookies in order to offer you the most relevant information. By browsing this website, you accept these cookies.
This website uses cookies in order to offer you the most relevant information. By browsing this website, you accept these cookies.
Did you know?
You can double click on a word to look it up on TermGallery.
You can double click on a word to look it up on TermGallery.
Meanings of rafet in Catalan
Synonyms
Examples for "clau"
Examples for "clau"
1
Oblida't que l'has vist i dóna'm la clau de l'habitació d'una vegada.
2
Es va sentir el dring d'una clau a la porta de l'entrada.
3
No es tracta d'un bon clau, es tracta d'haver engendrat un fill!
4
La prova havia rebut el nom clau d'RDS-1, però l'anomenaven Primer Llamp.
5
La formació s'havia partit literalment en dues meitats davant d'una decisió clau.
1
L'1 de juliol, el president és a Brussel·les en una visita oficial.
2
Fins al juliol, hi va realitzar un total de 59 càrrecs d'ingressos.
3
El debat d'investidura es podria celebrar a finals d'aquest mes de juliol.
4
L'acte servirà per cloure el cicle d'estiu del juliol a Cal Massó.
5
La data límit per inscriure's a l'activitat és el 19 de juliol.
1
L'oriol, tot satisfet en veure les primeres cireres, canta alegre i gojós:
2
D'aquella època, només tu i l'Oriol Amorós resistiu en primera línia política.
3
La proposta d'Oriol Junqueras d'una llista sense polítics va en aquesta línia.
4
Tampoc ho ha fet Oriol Junqueras, que ha assistit a l'executiva d'Esquerra.
5
Tampoc sabem per què no s'han pronunciat ja sobre l'excarceració d'Oriol Junqueras.
1
Amb la menopàusia s'ha tornat mística i més paula encara que abans.
2
Mentre l'esperava, la Paula va donar un cop d'ull a la prestatgeria.
3
Paula Díaz s'ocuparà de les relacions institucionals, i Clara Sarrià de l'argumentari.
4
Paula Sánchez Ballester, estudiant de Treball Social a la Universitat d'Alacant 12.
5
Un somriure d'alegria i d'alleujament il·luminà el rostre de la senyora Paula.
1
Anava massa borratxo per adonar-me que m'estava clapant i que m'havia d'aturar.
2
L'Eddie pot acabar convertit en un borratxo, però nosaltres no l'ajudarem pas.
3
L'altre home, tan borratxo com el seu company, va començar a cridar:
4
La Margery l'havia vist caure borratxo sovint, però allò era tristament diferent.
5
No devia perdre els nervis ni sota la perforadora d'un dentista borratxo-
1
En concret, es tracta de trenta exemplars de cigonya i d'un milà negre.
2
La Casa Milà pot ser l'inici de la nostra ruta per Barcelona.
3
Es tractava d'una dona resident, de 15 anys, que procedia de Milà.
4
Per poder sobreviure a Milà, havia hagut d'aprendre italià molt de pressa.
5
La capital catalana rivalitza amb tres ciutats europees més: Milà París .
1
L'ase, a l'acte, va ser dreçat davant meu amb l'ajut d'una corretja.
2
A partir d'aquell moment l'ase em va interessar més que els estrangers.
3
Toca l'ase i queixa't: has anat tan de bòlit, tot el dia!
4
L'ase se'l menjà tot, però la vaca no el va ni tastar.
5
Per fi, carregat com un ase, me'n vaig anar a complir l'encàrrec.
1
És molt d'hora i el cotxe d'en Rafel està aparcat al carrer.
2
Amb els diners de l'encàrrec a la mà, en Rafel continuà preguntant:
3
Rafel és tinent d'artilleria i canta sempre d'amor; Francesc és poeta satíric.
4
Per fi, en Rafel, com qui pren una resolució, se m'encarà, dient-me:
5
I abans d'eixugar la ploma, torno al barranc on el Rafel s'afaita.
1
Llavors, el burro li va dir: No tens cervell sota d'aquesta cresta?
2
I el que no ho fa és burro, així de clar: burro.
3
Ell ja havia pres una decisió, i no baixaria pas del burro.
4
Però jo no baixaria del burro: es casaria sense estrenar el foradet.
5
El molt burro no para de riure -vadir llavors en Geoff.
1
Per fi, durant aquests últims anys d'Oriola s'ha parlat molt i bé.
2
El camí de Pierre Oriola per arribar a l'elit ha estat complicat.
3
La històrica Oriola celebra l'efemèride del XIII Centenari del Pacte de Tudmir.
4
També Oriola Costa ha observat un creixement important, especialment de turistes nacionals.
5
I si a Oriola s'anomenaven catalans, també a Xàtiva i a València.
1
Era tot un tros d'home: corpulent, forçut i més pelut que l'ós.
2
Això era abans de desfer-se de l'advocat i d'ajuntar-se amb el pelut.
3
El vent, blanc, pelut, anava d'aquí d'allà xiulant amb fredor i agudesa.
4
Tampoc se'l veu pelut, però surt al carrer corrent cada lluna plena.
5
Ell és originari de l'Orient Mitjà, panxut, pelut, cigarreta penjant dels llavis.
1
Com que els pares l'havien fet pubilla, la parella vivia al poble.
2
Núria Canal, pubilla: A més, hi ha molta gent que hi treballa.
3
Més nervis es van viure posteriorment amb l'elecció de la pubilla major.
4
Els nuvis vuitcentistes: l'hereu de Terrassa i la pubilla de Sant Pere.
5
Com porteu el fet d'haver estat escollits pubilla i hereu de Catalunya?
1
Quan era a l'últim tram de l'escala va entrar una velleta venerable.
2
La velleta féu un altre trago i a l'acte s'oblidà del reuma.
3
Una velleta bretona de vuitanta anys, amb un gran sentit de l'humor.
4
La velleta, muntada dalt del cavall de Gurdulú, amb veu escardalenca, deia:
5
La velleta i Coràlia esperaven el vehicle en la frescor de l'entrada.
1
No és que no ho vulguis, simplement que la polla et falla.
2
Tractava la polla amb el mateix afecte amb què tractava en Leonard.
3
Tenia la sensació de tenir la polla més grossa que el cos.
4
Nicole encara mantenia la punta de la meva polla a la boca.
5
Tens la veu de tenir una polla més grossa que un cavall.
1
Posà el cabot pelut sobre la taula i tot de sanglots li sacsejaren el cos.
2
Sacsejà el seu cabot pelut.
3
Si l'actual majoria impulsa una llista, Cabot hi tindrà un paper important.
4
Al carrer d'Olzinelles no el devia conèixer ningú, el senyor Ramon Cabot.
5
Cabot, però, assegura que no es veu amb cor d'anar-hi cada dia.
1
Jo m'haig de posar una cua d'oreneta i un capell de trona.
2
Les poblacions d'oreneta de cuablanca també han registrat una davallada important de.
3
Així que potser és acceptable aplicar el qualificatiu d'oreneta amb certa generositat.
4
Les meves fletxes indicaven el vol d'una oreneta de branca en branca.
5
Hi ha un silenci en què una oreneta negra passa pel cel.
1
No n'hi havia gaire, potser li hauria cabut tota a les mans.
2
Els textos originals no haurien cabut a la cabina on era ara.
3
No els han cabut més polèmiques perquè no hi havia més ratlles.
4
A més, tots dos no hi haurien cabut dins del bagul Vuitton.
5
El sofà que teníem era molt petit i no hi hauria cabut.
1
Són tres vidrieres de dues obertures amb lluerna a la part superior.
2
Va mirar la lluerna a dalt, sobre la qual la pluja tamborinejava.
3
Tenia un lluerna, bigues de fusta a vista i les parets inclinades.
4
Era com seguir amb la mirada una lluerna que no té pressa.
5
Cada cinc bales en sortia una formant una paràbola, com una lluerna.
1
Si haguera viscut ara, Mozart s'hauria quedat tísic, pensà el senyor Cordill.
2
El tísic va alçar-se de la taula i sortí de la cambra.
3
A mi em va semblar la lletania d'un tísic que taral·lejava copies.
4
De la presó en sortí tísic i ho va patir durant sis anys.
5
Era un tísic mort de gana, i tu el vas acollir.
1
No es el momento para hacer el bobo Contestació de qui ho ignora tot sobre el poble català.
2
Pero ¿tú eres bobo?
3
Va utilitzar el menyspreu a la Filosofia Etrusca com una broma, una manera de parlar, i seria bobo culpar-lo per això.
4
No et faces el bobo, Groc...
5
En Bobo l'havia arrossegat dins de la trinxera i havia cridat triomfant:
1
No t'amoïnis, burret meu, que la tieta Rosa és aquí per amanyagar-te.
2
I va fins i tot somiar amb un burret que tibava d'un carro.
3
Quan la lectura permet reprendre la marxa, el burret reprèn la marxa igualment.
4
Vull dir un burret petit com aquest -vaigpreguntar al conductor.
5
També es jugava al burret en una taula rodona del racó.
1
El roget no coïa i deixava un senyal lluent que atorgava importància.
2
Vaig ajudar a incorporar-se els dos amics i vaig abraçar el monjo roget.
3
Mon pare és bastant més roget que tot això però hi treballava, diguem-ne.
4
Vaja amb compte que el veig ja roget eh!
5
El roget és un ànec bussejador que s'alimenta principalment de vegetals i llavors que troba submergits.
1
Teníem un major, un tal Sojka, un garneu com n'hi ha pocs.
2
Era fals, garneu, vulgar, innoble, la més baixa estofa del gènere humà.
3
Ja t'has tirat una maledicció-reparà en Set-trossos tot garneu garneu.
4
I, abaixant la veu, decantant el cap i fent un ullet tot garneu, afegí:
5
Ets un vell impostor, un vanitós, gras, dròpol i garneu.
1
Dins el paquet hi havia un capet de lleona, exquisidament modelada d'argila.
2
Remei Huguet introduïa dins la cambra el seu capet de rata domèstica.
3
I sa mareta, que té el capet que ja no li fila.
4
Amb instint protector li va prémer el capet cap al seu pit.
5
Un capet enganxós i xop de sang emergia entre les potes de l'animal.
1
Un exemple n'és quan la gallineta Gallinauta pateix una situació molt dramàtica.
2
L'home contestà: -O el porc o la gallineta, la gallineta o el porc.
3
Ha eixit el meu porc i s'ha menjat la gallineta.
4
L'evolució jugant a la gallineta cega difícilment pot sostenir-se avui com a hipòtesi científica.
5
Hi ha cap personatge de ficció que estigui més sol que la gallineta vermella?
1
Però com que el teu cabet no para, segur que tens projectes en dansa.
2
No estem fent màgia, tenim un programa, el cabet a la faena i a governar!
3
Ningú no en sap res, si no és que, el cabet desballestat per l'alcohol o l'orgasme, has fet el bocamoll.
4
Això explicava el fum i els cabets en els reflexos dels sostre.
5
Quin plaer escriure una crònica sobre l'arribada d'Étienne Cabet a Barcelona!
1
Vostè que els coneix, com em defineix els homes del Cuco Ziganda?
2
Això que els del Cuco Ziganda tampoc van fer res de l'altre món.
3
Sigui com sigui, els de Cuco Ziganda, tampoc passen pel seu millor moment.
4
En Cuco vivia al carrer i també venia molt en Ninyín.
5
A més, en Cuco és un gran entrenador que sap portar molt bé els grups.
1
En aquest temps, al jaciment del Cavet se n'han excavat una vintena.
2
El Cavet es localitza a l'est del nucli urbà de Cambrils.
3
Ludoteca També s'ofereix un servei de ludoteca, ubicat a la Platja del Cavet.
4
Davant la platja del Cavet de Cambrils hi ha una rica ciutat submergida.
5
Així, el Sangulí ha obert un nou accés nord pel vial del Cavet.
1
No m'estranya que el nostre amic escatós continuï tornant a buscar-ne més.
2
El cos escatós de la Shissen es va estremir només de pensar-hi.
3
El cos escatós de la criatura va vibrar amb una riallada somorta.
4
L'aigua lluu com el llom d'un peix escatós i daurat.
5
Va notar com el cos escatós de la shek s'enrigidia.
1
Es pesquen entre d'altres, serrans, musteles, torts i alguna escórpora, si pica.
2
També pot picar una escórpora, amb efectes similars als del peix aranya.
3
Amb les ulleres està genial, però sense, s'assembla a una escórpora.
4
L'escórpora o aranya de mar, segons una set-centista de peixos.
5
No hi ha cap raó per quedar-se com una escórpora si es pot evitar.
1
Bovo va cridar el cambrer i li va demanar un got d'aigua mineral.
2
Bovo semblava satisfet d'haver explicat bé les coses al policia.
3
Bovo no va dir res durant uns moments.
4
Va estrènyer la de Bovo amb compte, va tornar a mostrar el seu agraïment i va marxar.
5
Bovo li va dedicar una mirada pausada.
1
Les desgràcies no vénen mai soles -vafer, pessimista, la paona-
2
El ballador marca un punteig molt viu i agut (gràfic 4), mentre que la balladora simplement paona.
3
Ella simplement paona amb passes petites i amb cadència; ell alça el peu de manera pronunciada, ara l'un, ara l'altre.
4
Però quan la paona la posà al corrent de la tragèdia, la tendra bestiola no va poder contenir les llàgrimes.
5
Encarats, descriuen un cercle a la plaça, tot cimbrejant ell el cos amb un punteig relliscat, mentre ella paona gairebé sense moure els peus (fig.
1
La pesquera de Llançà, dues guiules i un serrà.
2
Vénen vells i s'arrapen a les guiules
3
És com ses guiules, esmunyedissa i molt bona".
4
Així ho digué a les seves coneixences, mentre el pobre Baró se n'anava a pescar guiules i serrans a Palamós.
5
I tot i que era peix menor, les guiules i les senyores d'aquell dia eren tan fresques que gairebé es movien.
1
En Rafelet és el denominador comú entre nosaltres i els nostres restaurants.
2
Ai Rafelet, Rafelet, aniràs a l'Infern... Jo no puc deixar que es condemni, pare Ferrando...!
3
Sempre seràs a les nostres cuines, Rafelet.
4
¿I el Rafelet, com és que triga tant a venir?
5
La influència d'en Rafelet en la gastronomia del nostre entorn és grandiosa i la nostra cuina no seria la mateixa sense ell.
1
És la cala d'Alcaufar -situada entre les puntes Prima i des Rafalet-.
2
El tercer guardonat és la Fonda Rafalet amb més de 60 anys d'activitat hostalera.
3
De fet, l'Hostal Rafalet assegura que, per a aquest pont, té totes les habitacions ocupades.
4
Enguany es vol arribar fins a l'ermita de les Virtuts passant pels masos de Rafalet, Mastaca, Tinet, fonts del Glorieta i Mas de Xarrumba.
5
Els treballs, que han començat en el Rafalet i la setmana vinent es perllongaran per Duanes, estan supervisats per l'Agència Provincial de l'Energia a Alacant.
1
Era una de les cases més importants de l'antic municipi de Capsec que contenia cinc pobles.
2
El nom de Capsec ve del fet que en comparació amb la resta de la Garrotxa és una vall seca.
3
La casa pairal, la Vila, i la dels masovers, can Capsec, són visibles des de la carretera de Sant Pere Despuig.
1
Donzella Coris julis Carrer de la Donzella, Vinaròs La bella donzella, juliola joliua, guiula o senyoreta boniqueta.
2
En canvi, els altres diuen: Palafrugell peix fregit, julioles a la brasa.
3
Vint-i-vuit julioles i una pinta més grossa que la meva mà.
4
A Palafrugell tots som iguals: peix fregit, julioles a la brasa...
5
Juliola Trigla lucerna carrer de la Juliola (Vinaròs) Que la juliola és un peix, ja ho sabem.
1
Van trobar Dionís inconscient, però encara abraçat al cos d'Areté.
2
Dionís es llevà amb el primer cant del gall i va pensar en Areté.
3
Aleshores Areté va passar de les llàgrimes al riure.
4
Areté se li acostà i buscà els seus ulls en la foscor.
5
Areté abaixà els ulls i li va preguntar posant-se vermella:
1
Quan es quedà sol, es va treure de la butxaca un sarpat de graneu d'herba formental, i els va tirar damunt del talls.
1
Quan se m'ha ficat al cap dur a terme aquesta missió suïcida?
2
El seu beneït cap dur i el reflex en evitar l'impacte de ple.
3
És fet aixís; tinc un fill amb un cap dur com una pedra.
4
El cap dur d'en Belwas hi havia deixat uns bons bonys.
5
El Reverendíssim cm va mirar com un mestre a una alumna de cap dur.
1
Hauria pogut dubtar de les seves germanes, del garranyeu i llepafils Baró, però del canonge, mai.
1
El necessitava: "El meu capd'ase no pot passar-se dels vostres doctes consells".
1
El cap de bou ha d'anar a la paret, al davant del quadre.
2
Havien esgarrapat les làmines d'or d'una preciosa lira amb cap de bou, que havia quedat reduïda a estelles.
3
La cuina peruana és un animal mitològic: alletada amb llet de tigre, té cor de cap de bou.
4
Al restaurant, un cap de bou de bronze a la cuina, gossos de porcellana, una atzavara assecada, miralls.
5
A les onze la nit serà l'inici del fi amb l'acomiadament del cap de bou fins a l'any que ve.
1
Ernest Juncosa, del Peona i Peó, va finalitzar en la segona posició amb un total de 4 punts.
2
Totes les persones són veïnes i veïns d'Alaquàs que treballaran aquest estiu per a l'Ajuntament com a peones i peons agraris.
3
També hauran d'existir sengles equips de senyalització vertical i horitzontal formats per un o una oficial i dos peons o peones.
Usage of rafet in Catalan
1
Rafet, Ausàs i Bassaganya durant la presentació .
2
Els kosovars, dirigits per Rafet Prekazi, arriben al partit després de perdre per 0 a 1 davant d'Àustria en l'últim matx, amb gol de Grüll.