Meanings of reveure (reveia) in Catalan

I ara Dewey obria els ulls i reveia els mateixos peus infantils, suspesos i gronxant-se.

Només reveia el somriure de la noieta que havia pujat a Avinyó, com es deia?

Feia dos mesos que Lluís Frederic havia tornat a Barcelona i ja reveia la seva vida closa.

Les escenes de l'estranger que podia recordar, les reveia a través d'una atmosfera combinada de desig i de deriva.

Mentre anava llegint, el reveia.

La reveia, graciosa i forta, manyaga i sana com una fruita, al llindar de la porta, amb la mirada espurnejant.

Ara reveia molt bé la discreta salutació de l'actriu, tancant dues vegades el palmell de la mà, el seu somriure condescendent.

El comte de Morella reveia, ara, les terres nadiues, les hortes ubèrrimes de l'Ebre, les masies amb quatre palmeres al costat.

En els seus somnis, mig adormit mig despert, reveia l'amic, vívidament, i quan es despertava l'escometia una terrible sensació de solitud.

Ara, en aquell tren militar, reveia el conill amb trufes i tallons de sagí que ens preparava els diumenges l'Émérance, la nostra criada.

Caminava llagrimejant, reveia llocs no del tot oblidats i era una certa botiga el que jo buscava en aquell laberint de carrerons tan bruts.

Ja més gran, en moments de depressió, reveia aquell retrat que ell volia que fos el de la seva mare per tenir on apuntalar-se.

Reveia Daniel a la portella del vagó, dues o tres hores abans.

Reveia velles escenes: la baralla amb Schroeter, la supressió del polonès.

Reveia una casa de Sitges vista a la seva infància.

Reveia l'ombra d'Isabel baixant l'escala.