1
Si allà hi havia cap sòmines era ell, que es creia Ulisses.
2
De per què els olordetes fugiren tan de pressa del poblat, sòmines!
3
Avui ha estat l'altra Roser, la sòmines, qui s'ha apropiat de la columna.
4
He conegut tants sòmines amb comandament que no m'estranyaria que ho fessin millor.
5
La sorprenia que el sòmines d'Odo tingués el valor de deixar la seva dona.
6
Eren les imatges més sòmines de la lírica més fleuma.
7
Vaig llegir que havien escabetxat un vell sòmines a Fernly.
8
Ai, com deu estar rient aquell sòmines als teus calabossos!
9
I ara mou el cul i tanca la porta, sòmines.
10
És el sòmines més gran del meu personal, Fletcher, i vull que se'n vagi.
11
Per un moment, Sabastida va desitjar ser un d'aquells sòmines, satisfets amb el nou guany.
12
Milo cridava i em parlava: li vaig fer cara de sòmines i vaig dir-li feliç:
13
Bé, en Roca, no enfonsa tant, és més creatiu i despert que el pianista sòmines.
14
Era un sòmines, un aturat, i no li agradava el tipus de vida que duia.
15
El Comte era una barreja d'home fi i original i d'allò que se'n diu un sòmines.
16
I sentí que l'altre li deia: "Aixeca't i camina, sòmines".
