1
Prenia consciència, en aquells moments, de l'extrema solitud en què viu l'home.
2
Encara que de vegades l'excés d'activitat, justament per espantar la solitud, m'aclapari.
3
L'edifici el destalentava; era imatge de solitud i d'acaballes, antesala de fossar.
4
Havia estat la solitud de l'illa, que l'havia portat a aquell estat?
5
Tot entorn d'ells s'obria la negra solitud on una forta brisa bufava.
6
L'argument que donen, quan opten per l'eutanàsia, no és la solitud .
7
Segurament era cosa de la solitud, de les ganes d'agradar als altres.
8
Mai, ningú i enlloc, havia experimentat aquell sentiment, barreja d'indignació i solitud.
9
La solitud, l'exclusió i la violència són alguns dels seus problemes principals.
10
Guerra o pau, matrimoni o solitud, vida o mort: el seu destí.
11
Hi ha a qui li agrada la solitud d'una pàgina en blanc.
12
La solitud, que al començament m'havia semblat un privilegi, començava a pesar-me.
13
Va ser la primera vegada que vaig sentir l'horror de la solitud.
14
El fred i la solitud m'escalfen, la calor i la gent m'atordeixen.
15
En el moment d'eufòria els estimo a tots, però prefereixo la solitud.
16
Quan finalment s'ensorressin les barreres, la solitud desapareixeria en esvair-se la personalitat.
