1
I gràcies -EnRay m'agafa la mà i me l'estreny amb suavitat-
2
Amb la suavitat que s'acostuma en aquests casos l'empenyé cap el llit.
3
Llavors, algú s'agenollà davant d'ell i li agafà les mans amb suavitat.
4
El metge s'explicava amb suavitat davant de la desesperació d'aquells dos homes.
5
Som-hi -afegeixmirant-me a mi, i l'helicòpter s'enlaira lentament i amb suavitat.
1
El crim organitzat de l'Havana em va mirar amb un entusiasme moderat.
2
Optimisme moderat Una festa del llibre més que un Sant Jordi d'estiu.
3
I Unió representa el catalanisme moderat que vol negociar un nou pacte.
4
Resulta interessant veure què diu de Catalunya: Catalunya és un innovador moderat.
5
L'autor contestarà les preguntes dels internautes en un acte moderat per Guiral.
1
Joan Dolç Balanç d'existències Ara bé: quasi tots els cines tenien cortina.
2
Que la Marina Dolç no va néixer a Sant Feliu de Codines?
3
La Marina Dolç no va morir a les dues i vint-i-set minuts.
4
La dona parlava amb veu dolça al micròfon de l'home que l'entrevistava.
5
Aleshores la veu de la Lídia s'enfilava, dolça i alegre, pel celobert:
1
Fità la cara del gos amb blanor fraternal; li recordava el Nis.
2
Una cosa dura entremig de la blanor, un cercle perfecte dins del caos.
3
Però davall el greix i la blanor hi ha una duresa com d'acer.
4
Suor d'aixelles, blanor de culs que se't claven al ventre.
5
Vaig notar la blanor i la fredor d'aquelles mans en tentacle a la meva pell.
6
Notava la blanor de les cames sota el vestit.
7
Era un bell dia de febrer, d'una blanor meravellosa que gairebé feia creure que l'hivern ja era passat.
8
Pell molt pàl·lida, gairebé groguenca, cara ovalada, galtes, sensació de blanor...
9
Malgrat la corpulència i l'aparent facilitat amb què encarava el món, hi havia una sensibilitat en ell, una blanor.
10
O dins una blanor fosca.
11
Ell ficà la mà per l'entrecuix, sentint-ne la blanor especial, i per damunt els pèls arrissats i esponjosos del pujolet.
12
La seva veu, vibrant, esgarrifosa, ha adoptat la gràcia i la blanor que distingeixen el parlar de les persones humiliades.
13
La rosada l'havia amarat i el terra del bosc era flonjo i sentia la blanor de l'obscura pinassa sota els colzes.
14
Primer a penes un frec lleuger, després una blanor gairebé com de nata càlida, i tot seguit la plenitud de la carn.
15
Em van semblar d'una cara encantadora, però en un estat tan de blanor i d'abatiment, que vaig pensar al principi que estaven malalts.
16
I Públius Planícius ho diu amb tanta de blanor, que sembla que han renascut en ell la timidesa i la ingenuïtat de l'adolescència.