Per començar, emboliquem l'ullal amb pells humides i l'enterrem sota cendres calentes.

Si ens emboliquem, que ja és suposar molt, no hi ha lligams.

Encara no hem sortit d'un malson, que ja ens emboliquem en un altre.

No m'estranya que els éssers humans ens emboliquem amb el temps.

Per què no arrepleguem totes les coses i les emboliquem amb la tenda?

M'alegra que normalment nosaltres no ens emboliquem amb animals vius.

És per això que ens emboliquem amb altres persones, oi?

Ens emboliquem a travessar un sorral, i això ens fa anar molt més lents.

Sempre que no ens emboliquem amb els daus.

Les untem amb una mica de formatge de fines herbes i les emboliquem com un caneló.

Amb l'ajuda del film, les emboliquem com un caramel, fent pressió, per recrear la forma d'un musclo.

Ho emboliquem amb riures, llums i cançons.

I quan vaig collir la flor i la vaig desfullar Adam va picar-me la mà, no emboliquem!

Que si ens emboliquem amb les coses que hem publicat a les xarxes… doncs visca la llibertat d'expressió.

Sabem exactament els efectes que té el plàstic amb el que emboliquem els aliments sobre la nostra salut?

I com que no en tenim cap ni una, val més que no ens emboliquem, no li sembla?