Significats de espesseir-se en català

Res. -Escoltaencara, i el silenci sembla espesseir-se darrere les seves paraules-

Quan les ombres nocturnes van començar a espesseir-se al seu voltant, l'Àragorn s'aturà.

La nit es mantingué en aquesta posició, amb una tendència, en la boira, a espesseir-se.

El silenci amenaçava d'espesseir-se fins a ofegar-nos.

Aleshores va tenir lloc un altre fenomen inesperat: el cel començà a espesseir-se com ho havia fet l'aigua.

Passada la pluja, el silenci va espesseir-se dins la cambra, plena només de l'avalot mut d'una guerra invisible.

Oi més, allí la mar semblava espesseir-se, i això i el miralleig de la superfície destorbaven la visió penetrant.

La multitud va començar a espesseir-se pertot arreu, perquè era un bon matí de sol i Ispahan estava de festa.

A l'altra banda, el bosc tornava a espesseir-se, blau i grisenc sota aquell capvespre trist, i prosseguia cap al sud.

El sol sortí quan el matí ja estava avançat, però a migdia els núvols tornaren a espesseir-se i plovia de nou.

Les troanes eren florides, com ho eren també les veròniques, la gavarrera, les ortigues i els esbarzers amb tendència a espesseir-se.

I els rostres mongòlics asiàtics, blancs i negres, es van fer indistingibles, a vegades desapareixien i l'aire començava a tremolar i espesseir-se.

Des de l'albada sense sol fins al vespre, l'ombra pesant no havia fet més que espesseir-se i, a la ciutat, els cors n'experimentaven l'opressió.

El silenci torna a espesseir-se, només trencat uns moments després per la breu remor de paper que surt d'una de les cabines encara ocupades.

Un instant després la boira va tornar a espesseir-se, negra com el sutge, i el deixà isolat i amagat de la berganteria dels seus voltants.

Ara, el misteri acaba d'espesseir-se: en treure la capsa del calaix de la meva taula, veig que només hi queden tres profilàctics...