És per culpa d'aquest estuf d'aigua que ha caigut, i que m'ha calat fins als ossos".
2
El vent anava mancant, mancant... Les nostres veles queien esllanguides sobre els arbres, sacsejades de tant en tant per un estuf moridor.
3
La pluja, esparpallada pel vent, formava arreu una espessa polsaguera, en la qual amb prou feines s'obirava l'estuf de l'onatge amb sos llengots d'escuma voleiadors.
4
-Fotun estuf d'aigua, mossèn!
5
-Haifeta una sort-va dir el xicot, abaixant els ulls per honestar l'orgull i la joia que li vessaven a estuf del cor.