Significados de arborar en catalán

L'home se va arborar, se posà a bramar com un ogre:

Va amarrar el peix a la proa i a la popa i al banc d'arborar.

No veig pas gaires explicacions més del sentiment de triomf que em va arborar aquella nit.

El fet d'haver succeït un patriota com Francesc Macià l'obliga a arborar sovint el santcristo del catalanisme.

Martí armà els rems al banc d'arborar.

Vaig mirar per sobre l'espatlla de la dona, vaig arborar un somriure crispat, i vaig dir, amb veu rogallosa:

Es va arborar, va batre l'aigua i es llançà cap a la torre amb els ulls plens d'un turment enrabiat.

Sola a arborar la senyera de la família, la vella s'obstinava a mantenir també la compensatòria llegenda de la seua desfeta.

Quan el drac es va arborar sobre les potes de darrere, la Kimara li va veure els ulls, verds com maragdes.

S'havien conegut per primera vegada al seu embarcador, on en Ged s'havia aturat per veure'l arborar el pal d'una petita embarcació.

Vaig arborar l'eina amb tota la mala intenció de ma sang exaltada, quan els presents, revinguts de la sorpresa, estaven ja al cas.

Jo només volia donar sortida a l'amor que m'arborava, materialitzar-lo com fos.

El temporal s'ha arborat tan de pressa que m'ha recordat la rissaga.

I arborant l'ala de la vela, prengué la nau el camí de ponent.

Com si l'arborés de dalt a baix alhora que el desintegrava.

La situació, en totes les comarques on s'havia arborat el foc, era espaordidora.