Significados de ardència en catalán

En aquesta mena d'informes, sempre es tira sorra sobre l'ardència dels fets.

Llavors el rostre del comissari s'il·luminà d'un to vermell d'ardència patològica.

Palmeres i arcades amorosien amb les seves ombres l'ardència del paviment.

I s'abraçaren de nou amb tota l'ardència de la passió, mentre ella declamava:

I en aquell bes hi havia, sens dubte, la mateixa ardència de sempre!

Però no trobo paraules per a revelar-ne l'ardència i l'enderiament.

L'ardència interior que palesaven les paraules d'Aladdín va arribar al cor de la dona.

Podia notar l'ardència amb què en Jace ho desaprovava, com si fos un forn encès.

A en Digory li feia pujar els colors i una mena d'ardència a la cara.

L'ardència era de tal magnitud que els feia cridar.

La mare sentí una ardència als ulls; a la seva boca aparegué una desagradable sequedat.

Em dominava una ardència àcida, com de picadura d'abelles.

L'ímpetu amorós d'aquella lluna que començava ¿estabilitzaria la passada ardència, o els guardava, altrament, sorpreses perilloses?

L'aigua damunt nostre, amor, fent rierols damunt la pell, temperant l'ardència dels nostres sexes que copulen.

Al mateix temps, el foc que duia a dins va començar a cremar amb més ardència.

El ferro, fatigat, per ardència, s'obscureix, s'endureix.