Significados de exasperar (exasperava) en catalán

Això exasperava Guido i -comen els nens-augmentava també el seu desig.

Aquesta trigança exasperava en Caetano: tot li estava sortint al revés.

Els dos parlaven amb una autosuficiència que al mateix temps fascinava i exasperava.

El mutisme de la senyora Mercè Marcet, sogra d'en Joan, exasperava la Remei, l'ex-invàlida.

La combativitat militant de Mariola exasperava la moral puritana d'Anna.

Allò exasperava en Juan Diego una cosa de no dir.

A més, a tots dos els exasperava l'actitud dels liberals.

Resistíem com podíem, jo els exasperava més que ningú altre.

L'allunyament del rei retardava la solució dels afers, exasperava els esperits, feia incomplir la llei.

Però n'hi havia moltes que no es deixaven destil·lar, cosa que exasperava Grenouille d'allò més.

Però allò que exasperava Iuri Andréievitx era justament la seva naturalesa, l'evidència de la seva beateria.

La seva tendència a respondre d'una manera ràpida i freda, gairebé monosil ·làbica, exasperava la senyora Elvira.

Aquella situació exasperava els nervis del meu oncle i féu que decidís, passés el que passés, posar-hi final.

Aquesta falsa lògica exasperava en Danglard.

I na Rut contestava amb aquella calma infinita que exasperava el seu company: "Aviam si és cert".

Ducie hagués establert entre ells una desigualtat que els exasperava, així que un colpejava l'altre tan aviat com aquell se'n cansava.