(Adj+nom) Que es deixa portar fàcilment, que no malfia.
1Tampoc no es delia perquè fos especialment intel·ligent, ni babaia, com volen alguns.
2De tant en tant, fa que no amb el cap, gemega, tiba, deixa caure una llàgrima, una babaia espessa.
3De tant en tant, s'aturava i es quedava amb els ulls fits cap endavant, les parpelles quietes i el somriure de babaia.
4Semblava un diàleg de babaies, però les paraules traspuaven una gèlida gebror amarga.
5En Cob estava encorbat dalt de la sella, amb un fil prim de babaies penjant del llavi inferior.
6- Iperquè t'he de conèixer, babaia?