(Adj+nom) Que es deixa portar fàcilment, que no malfia.
1Fins ara l'havia pogut complaure en tot el que la ment infantil d'un tòfol exigia.
2El vell Terrassa havia tornat d'Amèrica i era cunyat d'en Tòfol Moixa.
3I més quan originàriament provenia d'en Tòfol, un bon amic del seu pare.
4I el mateix Tòfol va dir-me que no havia de patir pel sogre.
5Els metges costen diners, i el tio Tòfol no hi creia.
6Aquesta nit, la mare i tu, Tòfol, marxareu amb el Sebastià.
7Que potser qui em podria informar era en Tòfol, el carter.
8Però tinc salut, tinc alegria... i et tinc a tu, Tòfol.
9Era en Tòfol, el mariner amic del seu pare que ara s'ocupava dels jardins.
10Els tòfols de la festa no hi entenen gens, tampoc.
11Es la vida mateixa, Tòfol, que és plena de poesia.
12En Tòfol Carter entrecavava les faveres que ja tenien unes faves de tabella grossa.
13Deixa'm dir-ne dos: el Gegant Boig i el Tòfol Nano.
14L'altra gran protagonista del programa d'avui serà Tòfol Castanyer.
15La idea és aprofitar els camps entorn al Mas Tòfol i fer-hi 665 parcel·les d'acampada.
16O simplement hi ha els tòfols que tant els hi fa una cosa com l'altra.