Havia aconseguit netejar l'honor d'Alemanya de la vergonya del tractat de Versalles.
2
Car amor d'una part la combatia, e vergonya d'altra part la'n retraïa.
3
Un diputat irlandès crida 'vergonya!' a l'ambaixador espanyol pel cas de Catalunya.
4
Una vergonya davant la situació d'emergència social que vivim al nostre poble.
5
La poca vergonya que demostrava el comunicat d'en Crespo m'havia colpejat fort.
1
Una onada de pudor que no sap d'on li ve envaeix l'Evian.
2
Era com si la penetrant pudor de sofre se l'hagués endut l'aigua.
3
També se sentia una pudor en l'aire, una ferum espessa, rància, d'escombraries.
4
Fins al capdamunt del fortí d'Amwend, d'on venia la pudor de cremat.
5
L'aire estava impregnat de l'olor de sang: una pudor forta i metàl·lica.
1
Han d'arreplegar el qui per timidesa, càlcul o especulació no s'ha casat.
2
L'hostilitat havia desaparegut i alguns dels presents el van saludar amb timidesa.
3
Amb un aire estranyament compost d'alegria, timidesa i sorpresa, la noia exclamà:
4
Sota aquesta vitalitat, sempre aparentà un punt de timidesa i d'indecisió visibles.
5
N'extragué la gran cadena preciosa i, amb timidesa, la passà a Rocannon-
1
A tot el món, els programes d'eugenèsia es van interrompre amb avergonyiment.
2
Europa controla sense cap avergonyiment, ni dels europeus, ni dels espanyols.
3
L'unicorn ho va notar i va acotar el cap, en un gest evident d'avergonyiment.
4
Amb la lògica sensació d'avergonyiment, el seu cervell va decidir rabejar-se en la culpabilitat.
5
Em poso vermell d'avergonyiment quan rellegeixo tots els meus diaris.
Uso de empegueïment em catalão
1
La noia somreia, sense empegueïment, acostumada, sens dubte, a aquelles familiaritats bohèmies.
2
En Gor es va posar gris d'empegueïment, però finalment va agafar la moneda.
3
Na Pericona es moria d'empegueïment i les mans li tremolaven.
4
Les dames no podien encobrir l'empegueïment i ni vostè ni jo ens trobàvem en condicions d'estalviar-los-el.
5
Però era un riure neuròtic, com d'empegueïment.
6
El senyor Willoughby no li va respondre; va mudar la cara, i l'empegueïment va tornar a assaltar-lo.
7
I al cap d'un moment va semblar que la Mattie se sentís aclaparada per aquella mateixa sensació d'empegueïment.
8
En Nico estava vermell d'empegueïment.
9
Està ben segur que no és una qüestió de petulància, sinó que és producte del clàssic empegueïment del tímid.
10
Va percebre el meu empegueïment i em va dedicar un somriure encoratjador, ensenyant-me dues fileres de dents esgrogueïdes pel tabac.
11
Sort que aleshores el filipí es va refer de l'empegueïment, o era que devia haver arribat al límit de la paciència.
12
Vivien llargues temporades a Ciutat i quan venien, el respecte, la por o l'empegueïment, em feia fugir sempre que els veia.
13
Vivien temporades llargues a Ciutat i, quan venien, el respecte, la por o l'empegueïment em feien fugir sempre que els veia.
14
I el pare es passejava per la cambra remugant, no varen saber mai si d'empegueïment o d'enfadat, fins que va entrar la mare:
15
És ver que encara no m'he refet de l'empegueïment pels resultats, ben previsibles i ben democràtics, de les recents eleccions autonòmiques i municipals.
16
El noi que acabava de parlar va aixecar la vista, va veure la Kelly allà dreta, i l'arrogància es va convertir en empegueïment.