Conjunció que indica conseqüència o conclusió.
1 Les rates negres, idò , em venien a cercar per acompanyar-me a escola.
2 Bé, escolta idò , que aquesta cançó no te l'he cantada mai:
3 No eren, idò , ni escopinades ni insults allò que jo me mereixia d'ell.
4 Podeu comptar, idò , si n'hi havia d'empentes, escumes, cucaveles i saltirons!
5 Si els polítics del PP no ho sabien, idò que ho sàpiguen ara.
6 I si la firma no em sortia bé, idò no firmaria.
7 I no té gaires ganes de fer clients nous... Qui és l'amo, idò ?
8 Això mateix, idò , és el que acaba de fer l'equip de Ca na Toneta.
9 Per què, idò , no està contenta en lloc de trista?
10 Així, idò , ni banys, ni coloma, ni massatge, ni passatge.
11 Seran idò els cardenals els que no creuen en res?
12 Xerrava, idò , la tia C. un mallorquí d'una vivacitat extraordinària.
13 Ja és ben hora, idò , que nosaltres en facem qualcuna.
14 Ara érem home i dona; seríem, idò , espòs i esposa.
15 Vaig decidir, idò , anar a Capocorp Vell, que es troba a la marina de Llucmajor.
16 Així idò , entraren a un cafè a pegar una mossegada i a xerrar una mica.
Другие примеры для термина "idò"
Grammar, pronunciation and more