La seva cara de cuir, morena, va arrugar-se fent un somriure ampli.

L'Alida Valli també, que era guapíssima abans d'arrugar-se com una pansa.

També podíem no haver quedat enlloc, va contestar sense arrugar-se.

Va morir després d'aprimar-se i arrugar-se com un vell.

El morro de Saphira va arrugar-se mentre deia:

Emmudí i es contemplava les mans, que havien estat tan belles i que començaven a arrugar-se.

La seva cara prima, llobenca, començà a arrugar-se com la d'un infant a punt de plorar.

El seu rostre va arrugar-se quan li vaig ensenyar el colze nu sota el seu nas.

Tenia por d'arrugar-se el vestit si s'asseia, i es quedà dreta en mig de la cambra.

Quan somreia, tota la seva cara semblava arrugar-se.

Els ulls d'ell van arrugar-se amb sorpresa.

En Juli no semblava arrugar-se gens: jugaria a la defensiva, per guanyar temps, i ell ho sabia.

No és moment d'afluixar ni arrugar-se.

Hi vaig distingir un cruixit sonort, com el que fa el paper en arrugar-se, o com un sospir feble.

A partir d'ací els Orelluts van tornar a estrényer a dalt, sense arrugar-se i van equilibrar una altra vegada la trobada.

Semblava que els solsonins tindrien un partit còmode, però els locals no van arrugar-se i van competir de tu a tu.