Synonyms
Examples for "presumir"
Examples for "presumir"
1
L'aparició d'una dona va fer d'immediat que els joves començaren a presumir.
2
Cap dels seus amics pot presumir d'haver tornat cap noia boja d'amor.
3
Per desgràcia nostra ni tan sols podem presumir d'aquestes noves figures financeres.
4
Podem encara presumir legítimament que tenim un dels parlaments més antics d'Occident?
5
No podem presumir de transparència, perquè tots els partits haurien d'estar-hi obligats.
1
L'estómac se'm va inflar i se'm va posar dur com un tambor.
2
Les famílies nobles que d'amagat contribuïen a inflar les arques d'Alfons XI.
3
El cor se'm va inflar com si m'hagués de trencar les costelles.
4
La seva fama d'home-gol infal·lible va créixer i es va inflar inconteniblement.
5
La còlera li va inflar al front una vena, que bategava amenaçadora.
1
És una cosa per a envanir-se, si sou dels qui presumeixen.
2
Els vanitosos, reflexionava Falco, tenen la capacitat d'envanir-se sempre.
3
Portava una cinta roja als cabells, i de tota la blanca companyia era l'única que podia envanir-se d'un ornament tan marcat.
4
Si Olive desitjava formar Verena, podia envanir-se d'haver començat ja el procés, i que la seva col·lega en gaudís tant com ella.
5
Del que no poden envanir-se gaires ciutats ni viles és de posseir un monument ni la meitat tan artístic com el nostre...
1
També sabia que li agradava d'ufanar-se i li donava peixet sense cap mena de vergonya:
2
Tot i ufanar-se que el seu llibre de poesia estava a punt d'aparèixer, però, Buñuel no el va publicar ni aleshores ni més endavant.
3
Una penitència dins la penitència, una prova per a un home que, com que es creia valent i a resguard, corria el perill d'ufanar-se.
4
Val a dir que de boniques no ho són gaire: són d'aquella mena d'embarcacions amb les quals un hom no pot ufanar-se i donar-se importància.
5
No hi ha perquè ufanar-se'n.
1
El notari, només li va faltar sentir parlar del notari per acabar d'enfaristolar-se i començar a tractar-los a tots de lladres i beneits acabats.
1
-Ensuperbir-se i gloriejar-se de tot el que té i el cobdiciar el que no té.
1
Però no eren els únics jardins reials de què podia enorgullir-se la ciutat.
2
La immoralitat i la incompetència no són virtuts de què enorgullir-se.
3
Res per a enorgullir-se ni presumir davant el personal.
4
Langley era un dels pocs llocs on algú encara podia enorgullir-se d'haver treballat per a Nixon.
5
En qualsevol cas, en Kevin ja hauria tingut temps suficient per enorgullir-se de la seva dona.
6
Ha dit que pot enorgullir-se per no haver dedicat ni un euro a la memòria històrica.
7
Un dia, en Yasuo va enorgullir-se davant d'en Shinji de ser el promès de la Hatsue.
8
No té grans victòries de què enorgullir-se.
9
No m'abellia gens la idea d'haver de prescindir d'ella, però jo no era ningú de qui pogués enorgullir-se.
10
Un sistema d'aquestes característiques, pel fet de no pertànyer en exclusiva a cap nació, podria enorgullir-se que totes l'adoptessin.
11
No hi hauria futur, no hi hauria temps per a lamentacions ni per a celebracions, per penedir-se ni per enorgullir-se.
12
Només faltarà, doncs, una decisió del Govern perquè Catalunya pugui enorgullir-se d'haver culminat, en temps i hora, una tasca ben feta.
13
A l'Andreas li hauria agradat trencar-li el nas, al paio aquell, però no podia evitar enorgullir-se d'aquell homenatge a la bellesa de l'Annagret.
14
En el fons tota èpica està destinada a dir que un poble té algun període de la seva història del qual cal enorgullir-se.
15
Així mateix, qui ostenta l'honor de representar Poble no hauria d'enorgullir-se del fet que els jutges li arrangin un problema durant unes quantes setmanes.
16
La considerable població anglesa i nord-americana que ja hi havia en aquell lloc va començar a enorgullir-se de comptar amb una persona tan mediàtica.