1
Es deia Mílio i era un xicot alt, xerraire i carregat d'espatlles.
2
Abans no era gaire xerraire, per això se n'havia fet tan amic.
3
El mapa era ja molt a prop i l'eufòria el feia xerraire.
4
Davant una dona xerraire només hi ha una solució: fugir, desaparèixer, volatilitzar-se.
5
Dóna taba a la veïna sempre que la veu, és molt xerraire
1
Rodion també somreia: s'enorgullia de tenir una dona tan llesta i loquaç.
2
El pastor un dia es va presentar amb una finlandesa poc loquaç.
3
Vaig començar a fingir una bogeria loquaç com la del rei Lear.
4
La premsa, tan loquaç en l'afer de les rates, no deia res.
5
En Miquel, però, aquella tarda, amb els ulls encesos d'il·lusió, va ser loquaç.
1
Però en Brand no era gaire parlador, i s'havia quedat sense paraules.
2
El segon no tenia un pèl de gras ni era gaire parlador.
3
La dependenta ha dit que un bon parlador podia valer una fortuna.
4
En la distància curta, Edward Snowden és un noi simpàtic i parlador.
5
Aquest cop li va tocar un home poc parlador, circumspecte i malhumorat.
1
Quan acabà, em vaig unir a l'aplaudiment abundant i garlaire de Copler.
2
En algun lloc, una garlaire emet el xiulet d'alerta que precedeix l'hovercraft.
3
Ets una garlaire atabaladora, pal d'escombra de bruixa, t'haurien de cremar!
4
Primer, una garlaire refila la melodia de tornada, després una altra.
5
M'enfilo a un arbre veí, localitzo l'ocell garlaire i l'elimino amb una fletxa.
6
El llaüt, per consell del monjo garlaire, el guardàrem a la sala de música.
7
Els xiscles de dona procedeixen d'algun indret del fullatge, però l'ocell garlaire està amagat.
8
Lutz estava tan sorprès que es va deixar de postures, tot trempat i garlaire.
9
D'altra banda, era molt mala dona, aquella Bertrand, malfiada, garlaire, comare enutjosa i curta.
10
Més o menys d'ençà que va perdre una llicència de radiofonista més garlaire del barri.
11
Ens rep una dona garlaire, molt llesta, molt venedora.
12
Si hi ha una guerra, de res no li servirà ser un home tan garlaire!
13
Té raó, només és un altre ocell garlaire.
14
Potser no sóc més que un garlaire ressentit.
15
A Jim, aquella multitud garlaire de pretesos marins, li semblà d'antuvi més irreal que un poble d'ombres.
16
Aquell vell garlaire, ell en persona, tal com duia el governall del canot, s'havia meravellat d'aquell fenomen.
