1
Els somriures de mig costat i la jactància van desaparèixer de cop.
2
Ara ve la prova per demostrar si la meva jactància era bona o falsa.
3
El Víctor rememorava aquesta etapa de la seva vida sense jactància i sense entonació.
4
Això explica les seves característiques: de vegades és un fatxenda -la jactància que nota Unamuno.
5
Tot això ho dic sense cap classe de jactància.
6
Probablement per la meva jactància, veia que ell tenia una cara més fumuda que la meva.
7
EI drac aturà en sec la seva jactància.
8
Atès el curs que van prendre les coses, hauria hagut de prestar més atenció a la seva jactància.
9
La jactància se m'estava esvaint.
10
La seva calmada insistència féu sentir a Archer la poca traça que hi havia en la seva pròpia jactància.
11
Han d'incloure si el ciutadà va mantenir una actitud violenta, amenaçadora o de "menyspreu, jactància o mala educació".
12
Una jactància estrambòtica, potser.
13
Amb aparent jactància, Vuillard afirma que les històries verídiques, les que més agraden a la gent, "ningú sap explicar-les".
14
Tots els que llegeixin aquest llibre es convenceran d'aquesta afirmació, la qual, tot i sonar a jactància, és simplement la veritat.
15
A Dalí no se'l va poder acusar mai de falta de jactància, o d'una tenacitat gairebé sobrehumana en bé dels seus interessos.
16
La jactància d'Ortuzar d'haver liquidat Albert Rivera és un ornament perquè els seus parroquians digereixin políticament l'acord amb Rajoy i el PP.