1
Que tenia una mofeta o alguna cosa per l'estil, el llogater d'abans?
2
La Xènia l'esguardà llargament i amb somriure un xic mofeta li digué:
3
Jo m'havia preparat una mofeta, de manera que els la vaig oferir.
4
Jeanne reia, i li deia, en un to entre afectuós i mofeta:
5
Després, una des vergonya mofeta li espurnejà als ulls, i va dir:
6
La seva il ·lusió llavors és fer el mofeta, prendre el pèl.
7
La lleugera aroma d'una mofeta es fa camí a través del fum.
8
Però el seu rostre era pàl·lid i seguia somrient amb aire mofeta.
9
La seva cara es va tornar a suavitzar, mofeta i suau alhora.
10
Un somrís agre i mofeta es dibuixava en els seus llavis tremolosos.
11
Em mirà, amb un pèl de somriure, però no mofeta, sinó maternal.
12
No podia treure'm del magí el fantasma enlluernador i mofeta de Fedora.
13
Llançà una mirada mofeta a Jordi, que havia vingut amb ell, i afegí:
14
La Pilar se'l mirà, mofeta, recordant ara, orgullosament, els viatges que havia fet.
15
Degarmo es posà un llumí entre les dents, i digué en to mofeta:
16
L'Enric, amb un somriure mofeta, es va posar dempeus enmig de la sala.
