1
A tall de resposta, sonà un poc burleta la veu de Pàvel:
2
Se'l va mirar llargament i al final va dir-li en to burleta:
3
Després, em picà l'ullet, burleta, i prosseguí amb l'autèntica veu del sant:
4
Amb veu burleta, Murtagh -perquèera ell, Eragon se'n va adonar-afegí:
5
L'harpia de la filla del senador em va dir amb to burleta:
1
Veritablement insultant, escarnidor, humiliant... Què hi podem fer, amb aquesta mena de gent?
2
Tewksbury?-havia deixat anar, en un to gairebé escarnidor: "Ah, sí; n'he sentit a parlar, de vostè".
3
Els gaigs, volant entre les fulles, repetien el seu crit escarnidor, i les guatlles i les calàndries saltaven enmig de l'herba.
4
Era seu aquell to, insolent i replicador, escarnidor com el d'una nena al desafiar una ordre paterna, que esmolava les cançons del grup.
5
Només l'Escarnidor d'Ocells, que encara era amb nosaltres, podia assegurar aquest fet.
1
Acompanyà la sortida precipitada del ciutadà amb un somriure mofaire, imitat pels guàrdies de la porta.
2
M'havia lliurat a un goig mofaire semblant al d'aquells que es burlaven de Noè quan construïa l'arca.
3
-Hevingut per ajudar -hedit sense fer cas de la seva rialla mofaire.
1
Que tenia una mofeta o alguna cosa per l'estil, el llogater d'abans?
2
La Xènia l'esguardà llargament i amb somriure un xic mofeta li digué:
3
Jo m'havia preparat una mofeta, de manera que els la vaig oferir.
4
Jeanne reia, i li deia, en un to entre afectuós i mofeta:
5
Després, una des vergonya mofeta li espurnejà als ulls, i va dir:
6
La seva il ·lusió llavors és fer el mofeta, prendre el pèl.
7
La lleugera aroma d'una mofeta es fa camí a través del fum.
8
Però el seu rostre era pàl·lid i seguia somrient amb aire mofeta.
9
La seva cara es va tornar a suavitzar, mofeta i suau alhora.
10
Un somrís agre i mofeta es dibuixava en els seus llavis tremolosos.
11
Em mirà, amb un pèl de somriure, però no mofeta, sinó maternal.
12
No podia treure'm del magí el fantasma enlluernador i mofeta de Fedora.
13
Llançà una mirada mofeta a Jordi, que havia vingut amb ell, i afegí:
14
La Pilar se'l mirà, mofeta, recordant ara, orgullosament, els viatges que havia fet.
15
Degarmo es posà un llumí entre les dents, i digué en to mofeta:
16
L'Enric, amb un somriure mofeta, es va posar dempeus enmig de la sala.
