1
Des d'on érem es veia el carrer, la gentada silenciosa, sorruda, expectant.
2
L'única resposta que va obtenir fou la cara sorruda del seu marit.
3
Amb una expressió sorruda, en Caius va girar l'esquena a la Irina.
4
Les seves maneres d'adolescent sorruda havien agafat un to presumptuós i càustic.
5
El venedor va mirar la capa amb més atenció i expressió sorruda.
6
Mentre signava el xec a compte, tenia una mirada sorruda, gairebé ferotge.
7
Però ell no es volia donar i callava amb una sorruda tossuderia.
8
Era un home molt alt, amb una expressió sempre sorruda i capficada.
9
No sé pas com aniria pel món, sorruda i sense un cèntim!
10
L'expressió sorruda del meu company m'indicava que ell també ho havia vist.
11
Vaig pagar el meu mig dòlar -afegíla doctora, una mica sorruda.
12
Perquè es tracta d'ell, si no m'equivoco -vadir Ramon amb expressió sorruda.
13
Al camí llarg ensopegà una figura petita i sorruda que l'esperava.
14
El patró Gombau, malgrat la sorruda actitud del noble, no féu cap comentari.
15
Les llàgrimes s'acumulen sota la seva expressió, altre cop sorruda, valenta i decidida.
16
Al cap d'un moment, en comptes d'aquella mirada hi havia l'habitual expressió sorruda.
