1
Parker seia a l'esglaó, a certa distància, i se la mirava sorrut.
2
No és un gran àpat -vapensar sorrut- ,peròfarà el fet.
3
Era difícil conviure-hi, a causa del seu estat d'ànim variable i sorrut.
4
Però s'ho imaginava tot menys aquestes mirades perdudes i aquest silenci sorrut.
5
Probablement l'home més sorrut que existeix sobre la capa de la Terra.
6
Em va clavar una mirada assassina i se'n va anar tot sorrut.
7
Després, el Fernando va estar més sorrut, més treballador que de costum.
8
Assenyalant l'entrada digué en to sorrut- :Hemd'entrar per aquella porta, senyoreta.
9
Després de la guerra encara es va tornar més sorrut i esquerp.
10
Ell es va aixecar i la va mirar des de dalt, sorrut.
11
En Sabatés va continuar fent la cara de sempre, sorrut i emprenyat.
12
En Mateu dibuixa espirals a la sorra amb una pedra allargada, sorrut.
13
Susan va girar un rostre sorrut i sorprès cap al seu capturador.
14
En Gort, des de la mort del comandant Sugranyes, estava especialment sorrut.
15
I ell es va anar tornant molt més sorrut que no era.
16
En Lluís estava sorrut; no digué quasi res en tot el sopar.
