1
Els somriures de mig costat i la jactància van desaparèixer de cop.
2
Ara ve la prova per demostrar si la meva jactància era bona o falsa.
3
El Víctor rememorava aquesta etapa de la seva vida sense jactància i sense entonació.
4
Això explica les seves característiques: de vegades és un fatxenda -la jactància que nota Unamuno.
5
Tot això ho dic sense cap classe de jactància.
1
Però penso que el punt de perfecció de Liliana només era vanaglòria.
2
S'ha de defugir la vanaglòria fàcil però també la crítica fàcil.
3
Se'l menja la lepra del poder, els diners i la vanaglòria.
4
Ho dic sense vanaglòria, car no es tracta de cap virtut.
5
Contrària a la magnanimitat és, per excés, la presumpció, la vanaglòria.
6
Lluís no es resignava a la ruïna de la seua vanaglòria.
7
El dimoni Iblís li havia insuflat l'esperit de l'altivesa i de la vanaglòria.
8
La vanaglòria del príncep sembra treballs en el seu regne.
9
Bé cal pagar-lo una mica, el preu de tanta vanaglòria.
10
El diumenge vaig pregar perquè et mantinguis lliure de tot orgull i vanaglòria".
11
Quan s'aprèn a estimar un penetra en el somriure fingit, l'alegria simulada, la vanaglòria exagerada.
12
I Catalunya no necessita elefants blancs pagats per la societat a vanaglòria dels dirigents polítics.
13
Quan vaig venir per ser entrevistada, la vanaglòria presidia la reunió, vostè l'onejava sobre meu.
14
Víctor, anul·lades les reserves per la vanaglòria, no hi veié res que no fos natural.
15
Aquí no hi ha motius de vanaglòria, si ets llest i cultivat;
16
Amb la vanaglòria deixo de ser jo.
