Significats de allunyar (allunyàrem) en català

Aleshores ens allunyàrem d'allí ràpidament alhora que cercàvem amb ànsia una altra sortida.

De grapes per la vinya ens allunyàrem, mentre ell em deia:

M'està matant -vasomriure de nou i ens allunyàrem pel carrer.

Quan ens allunyàrem, vaig sentir que els seus ulls em seguien.

Ens allunyàrem, ell d'un cantó i jo d'un altre.

Ens allunyàrem cap a llevant per tal de contornejar l'illa i fondejar a la cala.

Tot parlant d'altres coses ens allunyàrem del brollador.

Saltironant d'ací d'allà, fent topar els metalls, ens allunyàrem dels padrins, que cada vegada es veien més petits.

Ens allunyàrem a poc a poc, tot parlant, i quan Berti desaparegué darrere l'ombrel·la em vaig sentir millor.

A mesura que transcorregué el temps, però, vam sortir cada cop més rarament i no ens allunyàrem tant.

Llavors tots ens allunyàrem galopant per la carretera, saltant amb l'esquena arquejada, mentre esbufegàvem tot estirant unes regnes invisibles i fuetejant-nos les natges.

"Elies!", vaig pensar; i ens allunyàrem, comentant, cadascú a la seva manera, el que ens semblava aquell vell mariner espellifat.

L'Alec se'n va allunyar ràpidament, però algú el va agafar per l'espatlla.

Van sortir de l'edifici i se'n van allunyar prou per no veure'l.

Es van començar a allunyar l'un de l'altre en aquell mateix moment.

Llavors va pujar al cotxe, que es va allunyar per l'avinguda d'àlbers.