Meanings of esmussar in català

Aquella llimona em va esmussar les dents de tan agre que era

La navalla se li va esmussar sense que pogués fer-los ni una rascada.

Vaig intentar esmussar la punta desproporcionada d'aquell assumpte ridícul.

Però, prop de la una del migdia, va arribar un visitant que havia d'esmussar aquella tranquil·litat.

Collí un repom de taronja i el mossegà; el gust agre li va esmussar les dents.

La trapa va tornar a esmussar i abans que es tancara, la xiqueta va sentir l'home dir:

Esforçar-se per esmussar les vores aspres, decebedores, dels nois fins a aconseguir donar-los la forma d'algú que poguéssim estimar.

No faria mal a ningú i s'apropava prou a la realitat com per esmussar els ullals a la curiositat.

Cantar - iimaginarque ho feia davant un públic-era un altre magnètic procediment d'esmussar el pas de les hores.

Va esmussar l'extrem anterior de l'estri denticulat i examinà de nou la serra de petites dents que tot just havia enllestit.

No vaig oblidar el que havia succeït, però el record es va esmussar, com si el veiés a través d'una gasa espessa.

Les fulles eren, de fet, tan fines, que calia esmussar els caires perquè les poguessin usar sense fer-se talls a les mans.

L'àvia s'havia presentat a casa escopetejada i, sense esmussar ni un delaguard, havia entrat a l'habitació de la seva néta per certificar la notícia.

Crido la mare, però tinc els llavis balbs i m'esmussen la paraula.

I Martigalà va notar com un cert ensopiment li esmussava l'estímul erràtic.

Ja sóc un home gran, però les meves passions no s'han esmussat.