1
De manera que ningú no podia vanar-se d'haver posseït el cor d'Alexis.
2
El tinent va acariciar un dels gossos i va vanar-se davant del comissari:
3
En Kline va prosseguir, decidit, semblava, a vanar-se de les seves dues estrelles.
4
Però en Llorenç no solia mentir ni tenia el costum de vanar-se inútilment.
5
Tot d'una sentí una necessitat urgent de vanar-se d'alguna cosa.
6
El seu propi atreviment l'electritzava: hauria desitjat vanar-se de la seva descarada intel·ligència davant d'algú.
7
Tenia molt present que la seva antiga comunitat religiosa podia vanar-se d'incloure uns quants enverinadors distingits.
8
Era un triomf del qual, tanmateix, podien vanar-se.
9
No es va poder estar de vanar-se:
10
Per això són tan pocs els qui poden vanar-se d'haver-ho contemplat...
11
A les escales va vanar-se:
12
Cap altre lloc del món podia vanar-se de la seva bellesa amb tanta insolència com la ciutat de la lluna.
13
No és per dir-ho, però deu ser de les poques persones que podria vanar-se d'haver sobrevolat tots els països del planeta.
14
Moment que va aprofitar per a vanar-se del projecte de renovació i democràcia que ve exhibint l'exalcaldessa de la Pobla de Vallbona.
15
També, tal com van assenyalar les mateixes fonts, la mestra solia "vanar-se que els seus alumnes de quatre anys ja saben llegir".
16
Quan van arribar als estables reials i els seus assistents i sicofants el van envoltar per atendre'l, el xa es va dignar a vanar-se d'ells.