Significados de vanar-se en catalán

De manera que ningú no podia vanar-se d'haver posseït el cor d'Alexis.

El tinent va acariciar un dels gossos i va vanar-se davant del comissari:

En Kline va prosseguir, decidit, semblava, a vanar-se de les seves dues estrelles.

Però en Llorenç no solia mentir ni tenia el costum de vanar-se inútilment.

Tot d'una sentí una necessitat urgent de vanar-se d'alguna cosa.

El seu propi atreviment l'electritzava: hauria desitjat vanar-se de la seva descarada intel·ligència davant d'algú.

Tenia molt present que la seva antiga comunitat religiosa podia vanar-se d'incloure uns quants enverinadors distingits.

Era un triomf del qual, tanmateix, podien vanar-se.

No es va poder estar de vanar-se:

Per això són tan pocs els qui poden vanar-se d'haver-ho contemplat...

A les escales va vanar-se:

Cap altre lloc del món podia vanar-se de la seva bellesa amb tanta insolència com la ciutat de la lluna.

No és per dir-ho, però deu ser de les poques persones que podria vanar-se d'haver sobrevolat tots els països del planeta.

Moment que va aprofitar per a vanar-se del projecte de renovació i democràcia que ve exhibint l'exalcaldessa de la Pobla de Vallbona.

També, tal com van assenyalar les mateixes fonts, la mestra solia "vanar-se que els seus alumnes de quatre anys ja saben llegir".

Quan van arribar als estables reials i els seus assistents i sicofants el van envoltar per atendre'l, el xa es va dignar a vanar-se d'ells.