Significados de escaure (escaigué) en catalán

I el dia que li escaigué cridà el coc i li manà que fes una sopa d'all.

Cap canvi no s'hi escaigué.

A un altre poble colonitzador escaigué de reblar aquesta obra, mitjançant una dominació que durà no menys de set segles.

La comparació em semblà a, escala més petita, però la impertinència -quan s escaigué -em semblà la mateixa.

Precisament, per això mateix mai no li escaigué bé ni al papat ni a França que Jaume I permetés el matrimoni de Pere amb Constança.

Es va escaure que sí que en tenia, però també era prudent.

Per entretenir-me, he estat pensant quin apel·latiu podria escaure a aquesta colla.

Cosa que no semblava escaure gaire als Guardians, amb un parell d'excepcions, potser.

Mentrestant, gesto a la meva ment un seguit d'adjectius que li puguin escaure.

Al primer cop d'ull, ja va escaure a la senyora Pepa.

La seva muller era una Urberville: a qui podrien escaure més?

I per què tot el que feia li havia d'escaure?

Un dia em vaig escaure al seu Block, a l'hora de repartir el pa.

El dia de l'arribada dels Reis va escaure en diumenge.

Utilitat que no es podia escaure més per a avui, Dia de la Dona.

També penso que una corbata blau-clar hi ha d'escaure molt.