1
Però sembla que el vent bufa de l'est i potser s'apropa el marciment de tots els boscos.
2
La boira no es volia esbandir, mantenia davant el sol lleganyós un tel que n'acceleraria el marciment.
3
L'extraordinari no és això; l'extraordinari és com aquest principi de marciment, amb el seu toc de melancolia, l'arriba a afavorir.
4
No hi hauria un final dramàtic, s'adonava, només un marciment lent, com la desgraciada fi de la germana tuberculosa d'en Keith.
5
Al voltant dels seus grans ulls clars, que solien ser tan alegres, es notava un marciment i una inquietud que els havia transformats.
6
Allò era un senyal que tots aquells pits havien crescut sota la llum del sol, com unes fruites madures que no coneixien el marciment...