1
L'Església no pot viure amb por, ni tampoc ha d'adular els opressors.
2
Quan es posen a fer compliments desorienten; si, per corregir-ho, adulen, exasperen.
3
No adulà mai ningú, però tampoc no parlà mai de ningú malament.
4
Miris on miris, sempre hi ha alguna coseta per adular els vienesos.
5
Ara que hi penso, no és gaire comú que t'adulin el pompis.
6
És un mesquí, i adula tant el poderós com menysprea el feble.
7
Segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans Fer la rosca és adular algú.
8
Les persones que volen ser adulades s'aparten de la realitat de la vida.
9
Aquests s'endinsen dins de la societat que els adula i els fa grans.
10
Des del primer dia que l'havia acaparat i començat a adular.
11
En tot cas, us he adulat, i això és un pecat.
12
És un admirador de la dona i adula el marit.
13
Des dels despatxos a Madrid els adulen hipòcritament amb afalacs de l'estil: Ai tu!
14
Deixeu que us adulin, que us desitgin amb la mirada.
15
No seria capaç, però, d'adular ningú més mentre la meva pobresa no fos extrema.
16
I també de patrons anglesos als quals s'ha d'adular per conservar la llicència de comerciant.
