We are using cookies This website uses cookies in order to offer you the most relevant information. By browsing this website, you accept these cookies.
No m'ha d'ofendre que em vulguis comprar per diners o per desig?
2
En una ocasió, Arnau havia dit que no havia d'ofendre el rei.
3
Sense ànims d'ofendre, però segurament no recordaré si anàvem juntes o no.
4
Em preguntava què havia fet per ofendre així els poders de l'univers.
5
Però per dir-ho senzillament, i espero no ofendre la vostra sensibilitat: s'enculaven.
1
Una cita que, per cert, va disgustar la direcció actual del PSOE.
2
No tenia ganes de jugar al ping-pong, però no volia disgustar Guiomar.
3
Em vaig disgustar molt menys que no pas un mes enrere.
4
El piamontès, representant de l'únic estat liberal d'Itàlia, es va disgustar.
5
L'estranya suplantació de la Nastassia per la Isa no em va disgustar gens.
1
La pitjor feblesa, la gran maledicció catalana, és la por de desagradar.
2
La victòria de Colau va desagradar l'Upper que es va mobilitzar.
3
Per algun motiu ocult, em va desagradar en el més pregon de l'ànima.
4
A East li va desagradar immediatament el president per haver-la fet.
5
Aquesta pregunta va desagradar a Ivan i el seu rostre canvià.
1
No li va desplaure gens sentir un esbufec de contrarietat d'en Hugh.
2
El seu aire protector va desplaure l'Emili, sense saber exactament per què.
3
Ara, ho veig; la sinceritat del meu caràcter els ha degut desplaure.
4
En el fons, aquelles paraules no l'havien pas de desplaure, a la Miquèla.
5
Havia perdut en bona mesura la meva indigna por de desplaure.
Usage of descontentar in Catalan
1
D'aquesta manera poden evitar apujar els preus sense motiu i descontentar, així, els seus clients.
2
Els diputats, pel que sembla, tenen més por de descontentar els tauromàquics que els antitauromàquics.
3
Cal dir que la restauració que en va fer l'ajuntament fa uns quants anys va descontentar molts assidus.
4
Pot acontentar o descontentar a uns i altres, o tot el contrari, com s'ha comprovat amb les declaracions de diferents líders polítics.
5
Si diuen que es tracta d'una avaria perdran prestigi, descontentaran la gent.
6
No cal ni dir que aquesta decisió descontentà tothom: castellans, aragonesos i catalans.
7
Sembla com descontenta, com si alguna cosa no li marxés bé.
8
I és que és la manca de desenvolupament d'aquest text legislatiu el que els descontenta.
9
Maria Eduarda, però, descontenta encara, li va trobar un aire recarregat i fred de museu.
10
Descontenta amb ella mateixa i amb mi que li havia fet costat, volia estar sola.
11
S'han descrit els anomenats mil·lennistes com una generació problemàtica o perduda i, en general, descontenta amb ells mateixos i amb el món.
12
La polèmica familiar estaria ara al seu ple i preferia no haver d'intervenir-hi, no haver de fer d'àrbitre que descontentaria, forçosament, tots els litigants.
13
-Treballoa la redacció d'una revista -vaigmormolar disgustada, descontenta amb mi mateixa i descontenta que m'ho hagués preguntat.